Narcís Comadira (Girona, 22 de gener de 1942) ha sigut guardonat amb el XXè Premi Jaume Fuster, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En llegim un poema inclòs a Usdefruit (Editorial Empúries), publicat l’any 1995.

Foto: Pedro Ignacio Guridi

¿Què hauràs estat tu per mi quan et pensi,
posem d’aquí a deu anys i ja els teus trenta
comencin a pesar-te? Jo, ben perdut
al fons del pou dels meus cinquanta-tres,
¿recordaré aquest maig, el juny, el juliol,
amb tendresa magnànima, amb sentit
de l’humor, amb una mica d’orgull,
sense ni un punt de sentimentalisme?

La matèria lleu dels nostres somnis
és la mateixa amb què hem estat pastats,
deia en Billy, en anglès, i cito de memòria.
Però jo no vull creure que tu siguis
un d’aquests films incolors que després,
per explicar-los, hem de recompondre
i falsegem. No. Tu, vull que siguis real
i per això fugaç; ja ho sé que és trist.

La melodia d’aquesta primavera
me la durà insistent el vent adust
de la meva tardor, quan, entre fulles
roges —antigues monedes d’aram—,
vulgui convèncer la meva solitud
que es pot comprar l’amor, ai, ni que sigui
amb poesia o amb intel·ligència.
És tan possible que li faci cas!

Tu, en el punt dolç del teu vigor adult,
ja en el trencant de les passions tèrboles,
¿com em recordaràs? No m’humilio
per demanar-te una ombra de tendresa.
L’olor de sang potser estarà esmolant
les teves dents per la cruel cacera.
La vida de la jungla et serà dura
si vols un lloc dins de la vella tribu.

Ara, però, no vull fer conjectures.
D’aquests mesos que jo t’he estimat tant
i dels que venen —potser t’estimaré
encara més i més—, ¿no en quedarà
sinó pols de record i algun poema?
Per tu i per mi, quan arribin les boires
al confort carcomprat, que sapiguem corprendre’ns
tal com érem, res més, això demano.



Poema inclòs en el llibre
Usdefruit

© Narcís Comadira
© d’aquesta edició: Empúries, 1995

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix