"No tornis. No pensis en nosaltres. No miris enrere. No escriguis. No et deixis enganyar per la nostàlgia. Oblida'ns a tots. I si tornes, no vinguis a veure'm, no et deixaré entrar a casa meva, ¿d'acord? I facis el que facis, estima-ho com estimaves la cambra de projecció del cinema Paradís." Revivim una de les escenes més emotives de la pel·lícula Cinema Paradís (1988), del cineasta italià Giuseppe Tornatore. La protagonitza el Totò, que ja no és un nen, sinó un jove que marxa del poble a buscar una altra vida, i l'Alfredo, el projeccionista d'un cinema que mai oblidarem:
