2019, no em facis cas

No sé si estimaré prou o massa els llavis d'algú o si em tornaré a enamorar del fum

Foto: Caetano Candal Sato


Compraré formatge d’una altra marca i més fruita (i me la menjaré). M’apuntaré a cant perquè l’Ariadna diu que així trobaré la meva veu i que no és important si afino o no, que el que val la pena és alliberar-me (encara que no m’atreveixi a explorar de què). Tinc cita per renovar-me el carnet de conduir, que el vaig perdre fa vuit anys, perquè això de ser despistada no ho cura cap calendari. I un dia, saps?, llogaré un cotxe i faré cap al Montseny i un altre dia a l’Espluga de Francolí. 
 
No sé si aniré més al gimnàs o a nedar o, per fi, jugaré a futbol, si escriuré tant com voldria ni si estaré a l’alçada dels nous reptes. No sé si estimaré prou o massa els llavis d’algú o si em tornaré a enamorar del fum. Si té remei, això meu. 
 
Hi haurà coses minúscules que potser em diràs que són estupideses. Però sí, em sabrà greu que la pastisseria Verdi tanqui aquest diumenge, perquè els esmorzars de dissabte xerrant amb les que hi treballen duraven dues hores. Que la Montse de cal Moliné es jubili i en lloc del seu alegre holacarinyocomestàs? hi trobi una noia d’amabilitat postissa i programada. Seran petiteses: veure com els avis es fan més avis, barallar-me amb mon pare i remenar, de tant en tant, bucles antics.
 
Hi haurà, tant de bo, allò tan bonic que m’eixampla per dins: parlar hores i hores amb aquells que em llegeixen d’una hora lluny i em regalen punts de llum. Sí, exacte, els que aconsegueixen que surti de la closca i que tot sigui tan fàcil. Hi haurà viatges, i allò que m’atrapa tant: el que és totalment imprevisible i desconegut. Les nits amb aquell llençol d’estrelles. La bellesa del que no es repetirà mai. Ganàpia com soc, encara jugaré a imaginar allò i allò altre que voldria passés. Faré el ridícul en coses serioses i trucaré a ma mare per explicar-l’hi i fer-la riure. Hi haurà dissabtes de vi blanc, alguna borratxera menys desfasada i alguna nit que recordarem fins ves a saber quan. 
 
Faria una llista llarguíssima del que voldria per aquest any. Però 2019, no em facis cas: l’últim que vull és saber, abans d’haver-te conegut, com seràs.

Comentaris

    Roser 03012019 Gener 3, 2019 5:58 pm
    No sé si llegiré coses boniques (com aquestes) tant com voldria,,,
    Anna S. Gener 3, 2019 11:04 pm
    M'encanten aquests textos. Tenen tanta veritat! Ja sé que és millor no saber què et passarà, però la idea que allò que estàs vivint és únic i irrepetible, em produeix una inevitable sensació de tristesa.
    Anònim Gener 4, 2019 3:17 am
    Encara no se que faré ,ni si ho aconseguire Però intentaré millorar en el proper any 2019 tan com pogui.
    Filo Gener 4, 2019 10:34 am
    Gemma, com sempre molt bonic. T'esperarem a l'Espluga amb cotxe o no i menjarem carquinyolis de Cal Gamell
    Amelia Gener 19, 2019 4:43 pm
    Qué medicina tan buena son las palabras que se escriben desde el alma

Respon a Anna S. Cancel·la les respostes