Foto: Nathan Dumlao



Fer-se en l’altre,
aquell qui a tu s’acorda.
(L’amic, la casa.)

Víctor Sunyol, Quadern de bosc



L’amic, la casa. Un pis de l’Eixample tan atapeït de llibres que amb prou feines hi passaves. Una tarda de dimecres o dijous, de tardor o de primavera, potser de final d’hivern. Una tarda de morir per dintre. Perquè qui més qui menys té un comiat que és EL comiat. Una relació que és LA relació. No necessàriament la primera, no pas. No necessàriament la més turbulenta, no gens. No necessàriament la més llarga. Tothom té una relació que és LA relació. Una que et fa morir per unes hores, una tarda qualsevol, que després no seràs capaç de recordar si era de primavera o de tardor, si potser de final d’hivern. Només recordaràs l’amic. Una trucada, una resposta ‒Vine, t’espero‒, i un trajecte etern amb moto. T’esperava amb una ampolla de vi blanc i la consternació en els gestos que servien les copes. No t’havia vist mai així. La casa, l’amic. Perquè no tothom té un amic que és L’amic. No tothom té un amic les tardes que es mor per dintre.

Vas tornar a casa amb una camisa seva que ha sobreviscut a dos trasllats i a totes les distàncies. No saps gaire per què te la va regalar. Et va enorme. Te la va donar i prou. La tens encara i prou. Hi has dormit algunes nits de primavera o de tardor, quan no hi ha hagut cap amic que fos L’amic i que pogués ser-hi. Has recordat els gestos consternats d’aquella tarda i el nus al coll ‒Donaria el que fos perquè no et fes tant de mal‒ cada vegada que has endreçat l’armari i has ensopegat la camisa i l’has rentada i l’has planxada com si la hi haguessis de tornar l’endemà. La tens. No el tens. Hi és, encara, potser. Avui dormiràs amb la camisa a la pell i Cor mentider a la tauleta de nit, i recordaràs l’abraçada. I just a sota d’aquest cor que no menteix, la gratitud.






*text publicat al blog La vida té vida pròpia

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 20, 2020 | 13:59
    Anònim setembre 20, 2020 | 13:59
    Mha arribat al cor!
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 21, 2020 | 16:21
    Anònim setembre 21, 2020 | 16:21
    Perfecte

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix