Foto: Annie Spratt
«Has vist les tovalles gastades de tant rentar, i els plats i els coberts de diari, i els tovallons de paper de rotlle?»
Allà on altres anys hi havia unes tovalles de fil amb motius nadalencs ben planxades, plats blancs de porcellana fina, coberts d’acer inoxidable, tovallons brodats i canelobres de plata amb espelmes, aquest any a la taula de Nadal de la més vella de la família no hi ha res que la distingeixi d’un dia de cada dia. Ningú diria que avui és festa i no és pas per la Covid, tanta mancança.
«Per aquí ha passat tanta gent i, si cadascú s’ha endut alguna cosa, doncs al final no queda res…» Qui de la família havia de vigilar ha negligit fer-ho i, si algú diu res, encara prendrà mal, aquests dies tothom està més susceptible i ara ves a saber qui es va endur les tovalles, qui les copes de cristall, qui els canelobres, qui… Fa pena la velleta que seu al cap de taula, només faltaria que també se li hagués furtat aquest privilegi, però com que no hi veu i no hi sent gaire i necessita braços per caminar no s’ha adonat de res, només espera que la duguin al bany, la rentin, li posin el plat a taula, l’acompanyin al llit, la llevin.
A casa s’hi està més bé que a les residències es diu. A casa s’hi està bé si no es pateixen espolis, si tothom és com cal. Però ja es veu que no i s’ha anat buidant la casa de les pertinences de la mestressa fins que ha arribat el dia de Nadal i no hi ha unes tovalles bones a l’armari i s’hagin hagut de posar les tovalles de quadrets grisos sobre un fons blanc, i s’hagi hagut de servir la sopa de galets en plats de duralex ratllats. L’únic guarniment és una planta de Nadal. Perquè l’antic pessebre de sobretaula, una peça única feta per un artista amic de la família, tampoc no hi és.
1
0
