Foto: Alexas_Fotos


Amb el primer m’empasso la il·lusió, el desig, la temptació de posar massa expectatives en els altres onze.

El segon m’ho posa difícil, que t’havies confiat bonica, i tanmateix —escèptica com unes cometes, humil com un soc resignat i perdedor— al final me’l faig meu.

El tercer —dolç i suau, verd virginal— entra amb dubtes, interrogatiu, com qui no vol molestar, com qui malgrat tenir permís el demana.

Insensible als tempos, indiferent a l’anatomia de les transicions, el quart xoca contra l’antecessor i l’impacte deixa esquitxos aigualosos per tot arreu.

Amb el cinquè tot és tan plàcid, tan perfecte, tan poc fem-com-qui-fer, que el primer i el segon i el tercer i el quart ara semblen pròleg o assaig o temptativa o succedani.

I el sisè, ai el sisè, que s’esmicola i es fa fonedís, i que deixa el regust agre i conegut de les coses dolces que arriben a destemps, és a dir just a temps.

El setè és insípid i vulgar i avorrit i fat i desganat, i sobretot —com ho puc dir perquè no s’entengui del tot— és molt qualsevol, excessivament qualsevol, com la setena tarda d’una setmana qualsevol.

Com que l’experiència amb el setè encara és recent, el vuitè s’aprofita de l’avantatge que dona un contrast favorable i es proclama vencedor de la comparativa amb un mèrit tan relatiu com l’èxit, com tots els èxits.

El novè no ve de gust però bé.

El desè, xulo com un deu, amb prou feines s’avança a l’onzè, que ja guaita sense esperar torn; arrogant, insolent, estirat com un onze. La boca és ben oberta i impacient i ja-se-sap, ambdós ho saben.

Però el dotzè és definitiu com una campanada, com per recrear-s’hi amb les ganes que l’adrenalina i el desig han intensificat. Al dotzè li permeto arribar més endins més al seu ritme, que és el meu, i sobretot deixo que s’hi quedi tant com vulgui, entra, entra, que ets benvingut, que n’han calgut onze per arribar fins aquí. I deu ser per això, per aquest dotzè puntual i deliciós que encara noto a la llengua i a l’estómac, que quan exclamo «Bon any 2021!» gairebé sono convençuda.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 31, 2020 | 14:02
    Anònim desembre 31, 2020 | 14:02
    Feliç 2021! Molta salut, amor i moltes paraules escrites de tu!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix