És tan estrany que tingui un cos, que estigui dins d’un cos
Mircea Cartarescu, Solenoide


Fins fa poc, no li tenia presa la mida. Ara ja sé que dues tones de llenya em duren tant com l’hivern més llarg. Aquest cop n’he comprat mitja tona. Em cal creure que la veuré cremar tota, que no em moriré abans.

Davant les flames el món passa d’una altra manera. L’espai i el temps dansen com volen i jo, que no ballo ni bec, m’embriago de groc i d’ombres i ja no em fan mal les mans ni em ploren els records.

La metàfora és fàcil: som guspires en un mar de cendra, punts de llum en una foscor per sempre. Però som també cossos –és tan estrany tenir un cos, estar dins d’un cos. Cossos nascuts d’espurnes antigues que ens sentim protegits a la vora del foc.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Maria Armengol Rota a gener 09, 2019 | 22:02
    Maria Armengol Rota gener 09, 2019 | 22:02
    M’agrada com escrius Eva, tenen tant sentiment les teves lletres que esperó cada dia els teus escrits! Bona nit maca.
  2. Icona del comentari de: mobllach a gener 09, 2019 | 23:53
    mobllach gener 09, 2019 | 23:53
    “Punts de llum en una foscor per sempre”, m’ha arribat a l’ànima.
  3. Icona del comentari de: Martí 6cart a gener 10, 2019 | 01:47
    Martí 6cart gener 10, 2019 | 01:47
    COM SI FOS AHIR Com l'estel caigut acaronant la foscor vas venir lluent. Com un tros de pà el futur ben agafat sota el meu braç. Com les espurnes guspirejant frec a frec al caliu del foc. Com si la llum fos que s'apaga tot roent esclafant el cor. El somni s'ha fos ja només queda el fum amb l'olor d'incens. ESCLAT DE FULGOR BRILLANTOR I RESPLENDOR LLUMINOSITAT
  4. Icona del comentari de: M.T.B a gener 10, 2019 | 07:50
    M.T.B gener 10, 2019 | 07:50
    Es tan tendre...fas que meu imagine tot ..ho veig tan clar ..graçies !
  5. Icona del comentari de: Ferran coves a gener 10, 2019 | 08:04
    Ferran coves gener 10, 2019 | 08:04
    Vaig veure el teu post a Instagram, i de seguida vaig pensar en com ens quedem "encantats" mirant el foc o el mar... si és que ens ve de lluny dels nostres avantpassats, o potser no.
  6. Icona del comentari de: Pilar Foix a gener 10, 2019 | 08:29
    Pilar Foix gener 10, 2019 | 08:29
    Saps que m'encanten els teus textos, Eva, però friso per llegir-te alegre, cada dia una mica més. Una abraçada.
  7. Icona del comentari de: CONCEPCIÓ ARNAU a gener 10, 2019 | 09:40
    CONCEPCIÓ ARNAU gener 10, 2019 | 09:40
    El foc encanta l'ànima. M'ha agradat molt el teu escrit. M'ha dut molts records. Un petó.
  8. Icona del comentari de: Maria vp a gener 10, 2019 | 22:39
    Maria vp gener 10, 2019 | 22:39
    Sempre m'agrada gaudir d'aquest petit i gran plaer, Eva. El foc d'una llar escalfa el cos i l'ànima. I tens tota la raó: davant les flames el món passa d'una altra manera. L'espai i el temps dansen com volen... Malauradament, tot crema. Fins que reneix la flama de nou, I llavors, no t'oblidis d'anar posant-hi més llenya, perquè l'escalfor pot ser eterna. I tu ho saps. Gràcies per recordar-me els moments a la vora del foc.
  9. Icona del comentari de: glòria olivella a gener 11, 2019 | 08:09
    glòria olivella gener 11, 2019 | 08:09
    Vaig córrer de l’ARA-dissabte a la meva biblioteca de capçalera-dilluns i ja vaig per la pàgina 166. No és amic meu encara en Mircea (la noieta nua de cinquanta metres de llargada em costa molt, però el part a l’hospital emblanquinat junt amb els núvols m’entusiasma), però ja sóc fan de la traductora. Chapeau! Antònia Escandell. Aquest comentari potser no toca aquí, però ja sabeu, Eva i Eva, que els vostres mots i dibuixos m'enamoren sempre. Gràcies.
  10. Icona del comentari de: Maria Assumpció a gener 11, 2019 | 08:59
    Maria Assumpció gener 11, 2019 | 08:59
    Rialles, històries, mirades, pensaments que se'ns escapen davant d'un bon foc, és veritat, davant de la llar de foc, el món s'atura i la consciència es perd, m'agrada abandonar-me, deixar-me caure, al cap del dia, quan regne el silenci i res es mou, quan m'envolta la foscor i m'il.lumina el foc, caic estesa, entregada i lliure, sense dolor davant del foc encès i abrasador. ?
  11. Icona del comentari de: L'Horta Sud a gener 12, 2019 | 20:22
    L'Horta Sud gener 12, 2019 | 20:22
    És cert davant de la llar la serenor ens vesteix. Fas poética Eva. M'agrada com escrius. Per cert la ilustració molt bona. Gràcies per estar.
  12. Icona del comentari de: Anònim a gener 15, 2019 | 10:43
    Anònim gener 15, 2019 | 10:43
    "i ja no em fan mal les mans ni em ploren els records". Preciós! Una abraçada, Eva. Joana

Respon a glòria olivella Cancel·la les respostes

El piano

Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need
Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix