L’excepció

No m’havia parat mai a pensar què deia en realitat aquesta frase

Foto: Andrea Jofre


L’excepció confirma la regla. No m’havia parat mai a pensar què deia en realitat aquesta frase, en sabia les paraules, l’ús i la circumstància, però la feia anar com una falca, un mantra après i repetit, un gir que em feia guanyar temps en una conversa. Com un grapat d’ametlles torrades que t’aguanten l’estómac fins a l’hora de dinar. 

Un dia vaig trobar-la en un llibre, com a subjecte, exposada, discutida i explicada per un matemàtic. L’excepció confirma la regla en tres pàgines de normes i fores de la norma a tall d’exemple, versions en grec i llatí, casos absurds. La regla és regla si en podem enumerar les excepcions, si les suporta perquè són al mateix lloc. Lloc. Si conviuen.

La convivència de norma i excepcions és un sistema. Rutines i improvisacions. Una paret de roca sòlida disposada a fer un esforç –calculat– per admetre finestres llargues i estretes per on travessi la claror. Un santuari segur que és casa disposat a suportar certa tensió i dissidència. A admetre el dret a la incoherència, fins i tot, que no apareix a cap carta de les nacions unides perquè és un dret que viu en l’aire, que no es deixa atrapar. Que potser és l’aire, fins i tot, i sense aire no es viu. No hi ha excepcions.

Comentaris

    RosaBlavaGroga Octubre 19, 2018 1:30 pm
    el resum seria: no hi ha norma. Tots som excepció?

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...