Moderato cantabile

No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat

Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?

La festa democràtica només és una festa per a unis quantis

Això era un dia de cada dia a la cuina del pis vell

Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres

Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria

I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina

Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l'amor que no

Ets la que escolta, la que hi és, la que sempre

Una llibreria és una col·lecció sense fi de refugis possibles

La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà

D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny

Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli

¿Qui vol rates al capdamunt de casa?

Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund

Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits

Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia

I una tarda qualsevol besem algú i ens hi quedem uns dies

Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou

Fa trenta anys, quan començava, només apareixíem (amb sort) a la pàgina de crèdits del llibre

El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit

I em pregunto com s’ho han fet totes abans que jo per cuidar, treballar, rentar, fer el dinar i anar de metges

Em vaig mirar a l’espill i una dona gran amb un blau a la mandíbula i una cara lànguida em mirava molt seriosa, com si li degués diners o explicacions

Era un moment de parèntesi entre la meva vida anterior i la incipient història d’amor que canviaria el curs de tots els rius

Una frase populista que podria firmar qualsevol polític

L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja

El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora

Al món de dalt de les muntanyes, el meu cap calla i escolta

La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix

Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors

Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui

Ella i la meva pell i el meu desig secret

Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi

¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?

No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos

El que és segur és que tard o d’hora tancaré unes vides, igual que ja ho he fet tantes altres vegades

Confesso que matar mosques em produeix un cert plaer sàdic, de depredador

Però quan arriben a secundària, la bombolla es peta, rebenta i ho esmicola tot

Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa

Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”

Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova

A la mare li agradava inventar-se que les cançons de Camilo Sesto les havia escrit algú per a ella, però només les que no parlaven de coses carnals

Com si ens hagués volgut demostrar, ni que fos al final, que no era tan seriós com ens havia fet creure

Algunes setmanes després de lliurar les claus vaig passar pel meu carrer i vaig quedar encantada davant d’un contenidor de runa ple fins dalt

I vaig pensar que ho escriuria, això i tota la resta, quan fos lluny d’allà, que ho diria en veu alta, fins i tot, imitant-te l’accent i rient, ben fort

¿Què en quedarà, de tot el que vam dir-nos aquella matinada?

No siguis freda amb mi, em deies de vegades, però al final eres tu qui t’havies distanciat, arrencant-te del meu costat i pansint-te a voluntat

Davant de totes les tristeses que afloren, cal una resistència lúcida, tendra i universal

El missatge i l’aprenentatge són clars des de la base: no estàs sola

Als llocs que et fas refugi, naturalment, també hi deixes alguna cosa teva

Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales

Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”

Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació

En un d’aquells dies la Oana em va dir: “¿T’adones que era gairebé impossible que ens coneguéssim?”

Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”

Trobant la paraula injusta, ¿pots ferir algú?

Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats

El meu avi va morir uns dies abans del naixement del meu germà

només perquè és una mica més petit han decidit ocultar-l'hi fins a l'últim moment

necessita que l'estimin, si no hi és el pare

Als trenta anys, per exemple, ¿com saps que als cinquanta no estaràs fins a la figa d’aquest paio que ara t’esbalaeix els sentits?

M’esgota reorganitzar la ment per fer-li entendre que durant tres dies i dues nits viurà situacions extremament intenses

Superutòpic per a nosaltres, els desgraciats que anem a fer una birra amb les amigues i ja ens sembla que hem guanyat l’Oscar a la desconnexió

No m’havia vist mai el coll de l’úter, i no sabia que hi havia la possibilitat que la llevadora te’l mostrés

Podem haver llegit i gaudit la màgia de Hogwarts, sí, però no podem fingir que aquesta màgia no té propietària

Després d’explicar la primera agressió, i d’assegurar-me que tothom m’escolta, començo a desmuntar mites i estereotips

¿Li hauria pogut dir alguna cosa? ¿Un pots comptar amb nosaltres si mai sentissis que ets a punt de morir?

He hagut de comprovar si aquella botiga va tancar perquè després ja vaig créixer i vaig poder escollir no portar més samarretes interiors de cotó

A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys

Són aquells actes simbòlics que no s'haurien d'explicar però què cony, despullem-nos

I torno a la imatge que m'he fet del fill d'ella i l'odio una mica menys

A la família caminar no li fa cap il·lusió i, honestos per honestos, m'agraden les estones sola

Digueu-me una cosa urgent i, per cada motiu per fer-la, jo us en diré tres per no fer-la

Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota

Tu vols viure feliç amb algú? Doncs modera la teva activitat racional

Rodoreda i Sales discutien, defensaven aferrissadament els seus punts de vista i arribaven a un acord (o no)

I després, Güell proposa a Gaudí que, entre tots dos, facin realitat un somni ambiciós i estrafolari

És un plany que ens convida a la compassió més sincera, perquè tots ens podem posar en la situació de qui l’escriu

Sent passos, a baix. Ature la lectura. Algú puja per l’escala metàl·lica que du a l’àtic

No me’n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís

No mirem res detingudament, no aprofundim en res

Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

Que l’humor sigui una capseta de cotó fluix infranquejable, que l’humor ens salvi

El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa

Escriure sobre un mateix és perillós, perquè al final no saps si et coneixes o t’inventes i, en tot cas, n’acabes fart

Josep Cuní em confondrà amb un dels convidats, com sempre, i també em donarà la mà, bona nit

Havia estat l’aventurera de la motxilla, havia recorregut mig món i alguns cors. Però continuava volent-ho tot

Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal

Engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla

Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record

Ella l’espera al porxo asseguda al gronxador encoixinat de tres places i amb un te fred a la mà

Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res

Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes

Els progenitors encausats ja pateixen, de llarg, la pitjor de les condemnes

Un uniforme senzillet podria ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials

Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida

Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida

Que fer-nos grans vol dir anar superant l'edat dels nostres morts

Això de seure al voltant d'una taula i passar llista a veure qui falta és una tradició cruel

Vivim a la cultura dels impossibles: el cafè sense cafeïna, el tabac sense fum ni nicotina, el vi sense alcohol, la feina sense vocació

La canalla del món privilegiat creix pensant que als seus pares només els cal anar a aquestes màquines i pitjar uns botonets perquè els donin bitllets

Continuem escarrassant-nos per calcular i optimitzar els minuts, obviant que el temps és com l’aigua que omplia la clepsidra de Plató

Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida

Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia

I així se’m van anar justificant les conductes antisocials fins a l’infinit

Ningú mai no m'ha preguntat quin era el nom que trobava més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans

Als afores, un munt de cotxes aparcats, també a quatre bandes, com si tot, en aquest tros de desert, anés per quatre

A la sortida del poble, arriba allò que tots els turistes, si mai pugen fins aquí, fotografiaran, anant en compte que no es vegin les cases ara prou lletges dels voltants: el temple

Durant alguns mesos, ja no sentirà el dolor dels ovaris

i no hi ha manera de saber què fer amb tantes hores

El que més greu em sap és haver sigut tanta mare, tanta i tanta mare

Hi ha passions i inquietuds que es mantenen inalterables en el temps

No hi ha res pitjor que sentir-se desgraciat sense motiu

La separació, ella no en té cap dubte, seria amistosa, això segur

La idea de competició s’imposa fàcilment

Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant

Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme

Després de quatre preguntes, aquesta senyora considera que en L. no pot dur el seu nom al DNI

Sembla que si no les expliquem, si no les escrivim, les coses no passen

I vosaltres, calladetes esteu més maques; ja veieu que denunciar una agressió sexual serveix de poc

Encara no s’havia tirat a l’aigua perquè tenia la pell calenta del sol

El meu marit va morir fa tres anys, i per tant no pot ser ell

M'he casat amb la teva germana només per estar a prop teu

Comentaven la forma dels meus pits entre rialles mentre recollien les tovalloles

Mirar-te quan cuines i quan dorms, sempre per aquest ordre

Sopo mastegant a poc a poc i sostinc la copa de vi blanc titubejant

Estem programats per anar a la nostra, però no vull ser sorda i cega i muda davant dels plors del món

No és una promesa d’amor etern, no és una ambició desmesurada i, doncs, condemnada al fracàs

Preferiria ser despreocupada i feliç com els que condueixen, però soc dels que aparquen

Corprèn la nuesa de les seves imatges brutals, fetes totes a plena llum del dia

Els viatges per Àfrica de l'escultora han deixat rastre en les seves obres, i això és molt evident en les peces que mostra ara a Barcelona

Un client demana un cafè amb llet i l’ésser humà amb camisa diu ‘no te entiendo’

El motiu de veritat pel qual marxem dels nostres pobles és exactament el mateix motiu que ha impulsat tots els exilis femenins al llarg de la història

Nosaltres, i només nosaltres, tenim una cosa molt grossa i molt important entre les mans que es diu projecte de vida

Serveix per donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen

Butler es pregunta quina vida és digna de ser viscuda

La revolució a favor de tothom està feta de gestos petits, d’actes de solidaritat i de consciència

Si et deixes la bombeta oberta del passadís, correrà darrere teu a tancar-la

Competirà perquè ni tu ni jo ni ningú tinguem una misèria més grossa que la seva

I li ve la veu: no em sortirà, no podré

Este incendi, com tants altres, també encén una altra cosa: la sensació que aquí baix, al sud, sempre anem a remolc

I encara ens preguntem si cal endurir la llei, si calen punts de trobada vigilats, si hem de creure una mare quan diu “tinc por que faci mal als nens”

Per estadística, igual no estàs tan lluny de tenir-lo

Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria

A última hora per poc em deixo vèncer per aquella mandra tan meva, però em va saber greu deixar-te plantat

És voler enregistrar el món des de la pròpia mirada –la meua i no pas la de ningú altre– per conservar-lo obsessivament

Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit

Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres

L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit

Ella reia i et deixava una mica amb aquella macabra inseguretat amb què tan bé juguen els manipuladors

Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií

Hi ha qui creu de vegades, sovint, quan van mal dades, quan és feliç

Es poden arribar a pescar meravelles: intimitats, enganys, confessions

A cada bugada es recupera un mitjó

Perquè, si són dels rodons, et podries arribar a buidar les conques dels ulls fent un sol plop

Però la meva nena estava despullada damunt d’una safata metàl·lica, estava freda, començava a perdre el color

Sent angoixa per totes les coses que els altres deuen saber d’ella i que ella, en canvi, ignora

Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar

No podem recolzar-nos en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu

I ja passa que si empasses molt, rebentes

Decidir on dediquem els esforços també és polític

I resulta que no passava a fer un cafè: va i s’hi queda

Escric, canto, ballo, dormo, m'enfado, m'espanto i torno a ballar

Faig ioga, pilates, canto,/ cuino, cuso i descuso coses

En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts

De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho

Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell

El que no sabia és que aquell home seria el primer de més d’una dotzena, els tinc a tots gravats i tots van amb un salt al cor incorporat

Jugo a pensar que sí que m’has reconegut, que en un món paral·lel del carrer Verdi ets el meu germà a qui no li va passar mai res

Podríem fer una llista infinita de senyals que ignorem quan comencem una relació

Simplement li agradaria poder deixar-se anar sense necessitat d’analitzar-ho tot, sempre i constantment

La tensió que acumulo quan em toca algú que no conec és tanta que sovint no puc ni parlar

En realitat jo no vull suc, el que vull és que deixi de créixer així, sense avisar-me

Et juro, Marie, que intento ser detractora del “per si de cas” i que vull fer allò de viure només envoltada d’objectes que vibrin bon rotllo i alegria

Com tot el que canvia de veritat, profundament, de manera irreversible: no ho sabies, mentre estava passant

Ell no recordava mai l'aniversari d'ella

Però el pitjor de tot és que em menjo lletres o pedaços de lletra

Sis dones seuen en cercle cada cop que un part s’acosta

Una llibreria no és una botiga més: és una declaració de principis, és la defensa d’uns valors, és part de l'ànima d'un poble

Però la Rosario em va dir que aquell llibre no, que no tenia edat per llegir aquelles coses, que acabava de fer els tretze i que no

Commoguda, vaig tornar a la perruqueria i vaig traspassar la porta que unia el local a l’habitatge i vaig parar taula mentre elles acabaven els preparatius del dinar

Sempre havia sentit que parlaven d'uns joves, però a ell li sembla més aviat un home

Quan el vaig acabar, la meva ciutat i el meu món encara em van semblar més tristos

Ha començat a sentir-se oprimit per la buidor que l'envoltava

La fotògrafa lamentava que siguem "un país de cabrers"

Que no et sentis estimat fa mal. Molt mal. I deixa seqüeles de per vida. D’això tracta 'La pols' de Llàtzer Garcia

Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre

I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans

Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé

Passa la major part de temps sola escrivint i comença a beure per combatre aquesta soledat

És probable que ja no hi reconegués ningú, a la Barceloneta