Mares de ningú
"Mares de ningú" acull contes de Jenn Díaz sobre la maternitat.
Mares de ningú
La vida familiar
I què, que l’entrevista fos en directe? Que no és un pare fent feina a casa seva?
Mares de ningú
Una dona com jo
Hi ha una raó per la qual m'hi casaria i alhora no m'hi casaria: té un fill
Mares de ningú
Un bon home
Algunes dones, quan esgoten la pregunta dels fills, em pregunten per què no tinc animals
Mares de ningú
El jardiner
Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i la tenia massa vista, i a més mai no es banyava despullada
Mares de ningú
La Guenya
Però ella de pobra no en tenia ni un pèl, perquè estava contenta com no se l'ha tornat a veure
Mares de ningú
La dona, un animal
Vaig viure durant uns mesos a la costa, amb uns parents, els únics que em quedaven, perquè ni mare em quedava
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Busco feina
No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Not today
Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió
La festa democràtica només és una festa per a unis quantis
El dia que
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
El dia que
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Evasions
Sota els mateixos cels
La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà
Evasions
I de cop tot encaixa
D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny
Bestiam
La dona que es va plantar
Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli
Bestiam
El renadiu
Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund
Estimeu-les molt
Estimeu-les (sempre) molt
Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits
Estimeu-les molt
L'últim estiu
Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia
No-ficció
Avortar és un gerundi
Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou
No-ficció
El Lliure i els traductors invisibles
Fa trenta anys, quan començava, només apareixíem (amb sort) a la pàgina de crèdits del llibre
No-ficció
La primera nòmina
El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit
Basorèxia
Un arbre de plàstic sobre una duna
No he anat enlloc, com si no visqués al lloc on molts paguen per venir a desconnectar i bones vistes d’horitzons, musclos i grúmol
Basorèxia
Aquest ritme frenètic de què parles
I em pregunto com s’ho han fet totes abans que jo per cuidar, treballar, rentar, fer el dinar i anar de metges
Basorèxia
El lloc exacte on col·loca les coses el dilluns
Em vaig mirar a l’espill i una dona gran amb un blau a la mandíbula i una cara lànguida em mirava molt seriosa, com si li degués diners o explicacions
Des del sofà
El joc de trair-se un mateix
L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja
Des del sofà
Les nadales de nova fornada
Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos
A bocafoscant
Finestres de mal temps
El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora
A bocafoscant
Trossos de tros
La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix
La vida té vida pròpia
Bons desitjos
Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors
La vida té vida pròpia
Com si avui fos Sant Joan
Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui
Vida privada
Setmana 13. Per cada frase intel·ligent, nou llocs comuns
Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi
Vida privada
Setmana 12. Verify you are human
¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?
Vida privada
Setmana 11. Va ser la Ceci
No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos
La doble vida
Començar, acabar, etcètera
El que és segur és que tard o d’hora tancaré unes vides, igual que ja ho he fet tantes altres vegades
La doble vida
Els insectes, les pors
Confesso que matar mosques em produeix un cert plaer sàdic, de depredador
La doble vida
Educar, decidir, avançar a les palpentes
Però quan arriben a secundària, la bombolla es peta, rebenta i ho esmicola tot
All the World's a Stage
Glups ad infinitum
Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa
All the World's a Stage
El cinturó negre de karate
Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”
All the World's a Stage
El puny
Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova
Turisme d'interior
L’últim avió que no agafareu
I el cert és que no sabran mai qui estimava l’altre a Tailàndia, què temia l’altra al Marroc, de què fugien, un i altra, a Finlàndia
Turisme d'interior
Et faig home
I vaig pensar que ho escriuria, això i tota la resta, quan fos lluny d’allà, que ho diria en veu alta, fins i tot, imitant-te l’accent i rient, ben fort
Turisme d'interior
No te'n vagis sense mi
¿Què en quedarà, de tot el que vam dir-nos aquella matinada?
Turística i domèstica
Que no sorgeixin els monstres
Davant de totes les tristeses que afloren, cal una resistència lúcida, tendra i universal
Turística i domèstica
Radical Monarchs
El missatge i l’aprenentatge són clars des de la base: no estàs sola
Turística i domèstica
Ser casa
Als llocs que et fas refugi, naturalment, també hi deixes alguna cosa teva
Va d'ocells
Va d'esplugabous
Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales
Va d'ocells
Va de cargolets
Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”
Va d'ocells
Va de gamarussos
Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació
Postals
Magnetisme, olfacte, química
En un d’aquells dies la Oana em va dir: “¿T’adones que era gairebé impossible que ens coneguéssim?”
Postals
Allà on ets tu
L’únic que vull dir és que el tall implacable de la mort no t’ha separat de mi
M'hi has fet pensar
El raig verd
Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”
M'hi has fet pensar
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
Els fills dels altres
Una altra persona
El meu avi va morir uns dies abans del naixement del meu germà
Els fills dels altres
Dins la pell
només perquè és una mica més petit han decidit ocultar-l'hi fins a l'últim moment
Contenidor en flames
Callar amb les cames obertes
El nostre sexe esgotat de pantomimes ja no respon a favors ni a estratègies en pro de la pau domèstica
Contenidor en flames
Molt per triar
Als trenta anys, per exemple, ¿com saps que als cinquanta no estaràs fins a la figa d’aquest paio que ara t’esbalaeix els sentits?
Contenidor en flames
Elefants a Palamós
M’esgota reorganitzar la ment per fer-li entendre que durant tres dies i dues nits viurà situacions extremament intenses
Massa personal
Massa, massa personal
No m’havia vist mai el coll de l’úter, i no sabia que hi havia la possibilitat que la llevadora te’l mostrés
Massa personal
L’obra, l’artista… i el mercat
Podem haver llegit i gaudit la màgia de Hogwarts, sí, però no podem fingir que aquesta màgia no té propietària
Massa personal
Quan la tia sembla tonta
Després d’explicar la primera agressió, i d’assegurar-me que tothom m’escolta, començo a desmuntar mites i estereotips
Grafit i paret
Paper pintat
¿Li hauria pogut dir alguna cosa? ¿Un pots comptar amb nosaltres si mai sentissis que ets a punt de morir?
Grafit i paret
Cremarem Barcelona
He hagut de comprovar si aquella botiga va tancar perquè després ja vaig créixer i vaig poder escollir no portar més samarretes interiors de cotó
Grafit i paret
Qui té una cadira
A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys
Moderato cantabile
57 de setembre
És tan ple que en semblen dos, bessons siamesos exigents i malcriats
Moderato cantabile
Amb vernís lluent
M’impressiona quan algú dibuixa els límits de les meves intuïcions amb paraules
Paraulotes
Les petites coses
Són aquells actes simbòlics que no s'haurien d'explicar però què cony, despullem-nos
Paraulotes
Quilòmetres
A la família caminar no li fa cap il·lusió i, honestos per honestos, m'agraden les estones sola
Pensar fa riure
La inconsistència
Digueu-me una cosa urgent i, per cada motiu per fer-la, jo us en diré tres per no fer-la
Pensar fa riure
L’erosió del concepte
Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota
Moments estel·lars
La nit en blanc amb «La plaça del Diamant»
Rodoreda i Sales discutien, defensaven aferrissadament els seus punts de vista i arribaven a un acord (o no)
Moments estel·lars
El Park Güell: risc, fracàs, genialitat
I després, Güell proposa a Gaudí que, entre tots dos, facin realitat un somni ambiciós i estrafolari
Moments estel·lars
Tot l'enyor de demà del mestre Salvat-Papasseit
És un plany que ens convida a la compassió més sincera, perquè tots ens podem posar en la situació de qui l’escriu
Veïns
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
Veïns
El Jordi
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
Estava escrit
El Cap d'Any
Escriure sobre un mateix és perillós, perquè al final no saps si et coneixes o t’inventes i, en tot cas, n’acabes fart
Estava escrit
L'hostessa
Josep Cuní em confondrà amb un dels convidats, com sempre, i també em donarà la mà, bona nit
Estava escrit
Les decisions
Havia estat l’aventurera de la motxilla, havia recorregut mig món i alguns cors. Però continuava volent-ho tot
Virtualitzats
Sí, i què?
Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal
Virtualitzats
Com t'has de veure
Engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla
Virtualitzats
Que es mati ell
Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record
Una jornada mataroniana*
Ortografia d’alta muntanya
Ella l’espera al porxo asseguda al gronxador encoixinat de tres places i amb un te fred a la mà
Una jornada mataroniana*
Alevins de pell tan blanca
Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res
Una jornada mataroniana*
Matar la mort (amb un coltell)
Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes
La feina o la vida
L'error que només passa als altres
Els progenitors encausats ja pateixen, de llarg, la pitjor de les condemnes
La feina o la vida
Almenys que portin bata
Un uniforme senzillet podria ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials
La feina o la vida
La mare surt de l'armari
Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida
Coses així
La sopa d'all de la maternitat
Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida
Coses així
52 coses que he après en 52 anys
Que fer-nos grans vol dir anar superant l'edat dels nostres morts
Coses així
Aquell Nadal
Això de seure al voltant d'una taula i passar llista a veure qui falta és una tradició cruel
Totes les coses modernes
Passos zebra: seguretat, mort i control social
Hi ha més probabilitats que t’atropellin si ets en una ciutat i són entre les set del matí i les dues del migdia
Totes les coses modernes
Nines: consol i relacions de poder
És una mica com jugar a ser Déu i aprendre que pots ser cruel o bondadós
Totes les coses modernes
Bubble tea: estímuls i esclats
Vivim a la cultura dels impossibles: el cafè sense cafeïna, el tabac sense fum ni nicotina, el vi sense alcohol, la feina sense vocació
Capsetes
No siguis així
Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida
Capsetes
El Luismi
Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia
Capsetes
D'endins cap enfora
I així se’m van anar justificant les conductes antisocials fins a l’infinit
Vilatge People
Els Omells de na Gaia, Catalunya
Ningú mai no m'ha preguntat quin era el nom que trobava més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans
Vilatge People
Four Corners, EUA
Als afores, un munt de cotxes aparcats, també a quatre bandes, com si tot, en aquest tros de desert, anés per quatre
Vilatge People
Guanshan, Taiwan
A la sortida del poble, arriba allò que tots els turistes, si mai pugen fins aquí, fotografiaran, anant en compte que no es vegin les cases ara prou lletges dels voltants: el temple
Mossegar-se la llengua
Catorze apunts per a un comiat
Hi ha passions i inquietuds que es mantenen inalterables en el temps
Mossegar-se la llengua
El Nadal i les infelicitats inexcusables
No hi ha res pitjor que sentir-se desgraciat sense motiu
Mossegar-se la llengua
La vida que els toca viure
La separació, ella no en té cap dubte, seria amistosa, això segur
Qui sap si la tendresa
Contra la perfecció
Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant
Qui sap si la tendresa
Cantar en català
Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme
L'últim metro
Qui jutja els jutges?
Després de quatre preguntes, aquesta senyora considera que en L. no pot dur el seu nom al DNI
L'últim metro
Sis mil euros i al carrer
I vosaltres, calladetes esteu més maques; ja veieu que denunciar una agressió sexual serveix de poc
Dinosaures
Teoria de l'amor 7 (basat en fets reals)
M'he casat amb la teva germana només per estar a prop teu
Alexitímia
L'última vegada
Comentaven la forma dels meus pits entre rialles mentre recollien les tovalloles
Hivernacle
Que totes les guerres em matin
Estem programats per anar a la nostra, però no vull ser sorda i cega i muda davant dels plors del món
Hivernacle
Potser una guitarra
No és una promesa d’amor etern, no és una ambició desmesurada i, doncs, condemnada al fracàs
Hivernacle
Aquesta fe en l'impossible
Preferiria ser despreocupada i feliç com els que condueixen, però soc dels que aparquen
Ficció exprés
Les «colipoterras» de Joan Colom
Corprèn la nuesa de les seves imatges brutals, fetes totes a plena llum del dia
Ficció exprés
Reivindicació de Susana Solano
Els viatges per Àfrica de l'escultora han deixat rastre en les seves obres, i això és molt evident en les peces que mostra ara a Barcelona
Ficció exprés
Cinc anys sense la Pina
En els seus muntatges hi som tots, els més forts i els més dèbils, els més valents i els més covards, els més extravertits i els més tancats
Beneïda sou vós
Parlem d’immigració
El problema no és que l’esquerra es pose ara a parlar d’immigració, sinó que ho faça sense esmentar la causa que propicia el fenomen: el colonialisme
Beneïda sou vós
Sense notícies de Gurb
Un client demana un cafè amb llet i l’ésser humà amb camisa diu ‘no te entiendo’
Beneïda sou vós
Xiquets, ací vos quedeu
El motiu de veritat pel qual marxem dels nostres pobles és exactament el mateix motiu que ha impulsat tots els exilis femenins al llarg de la història
M'ho penso i et dic el què
La força del grup
Serveix per donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen
M'ho penso i et dic el què
Quina mena de món és aquest?
Butler es pregunta quina vida és digna de ser viscuda
M'ho penso i et dic el què
Serveix-te tu mateixa
La revolució a favor de tothom està feta de gestos petits, d’actes de solidaritat i de consciència
Gent normal
Rosita la garrepa
Si et deixes la bombeta oberta del passadís, correrà darrere teu a tancar-la
Gent normal
L'Eulàlia és més desgraciada que tu
Competirà perquè ni tu ni jo ni ningú tinguem una misèria més grossa que la seva
Lo pa nostre de cada dia
Cridarem durant dècades
Este incendi, com tants altres, també encén una altra cosa: la sensació que aquí baix, al sud, sempre anem a remolc
Lo pa nostre de cada dia
Mateu-vos primer
I encara ens preguntem si cal endurir la llei, si calen punts de trobada vigilats, si hem de creure una mare quan diu “tinc por que faci mal als nens”
Lo pa nostre de cada dia
Tens un amic pederasta
Per estadística, igual no estàs tan lluny de tenir-lo
Taller d'escriptura
Els dies que sí
Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria
Taller d'escriptura
El nostre no Carnaval
A última hora per poc em deixo vèncer per aquella mandra tan meva, però em va saber greu deixar-te plantat
Taller d'escriptura
Sobre les clavícules
És voler enregistrar el món des de la pròpia mirada –la meua i no pas la de ningú altre– per conservar-lo obsessivament
L'ha ben plantada
Aquest nus que m’ofega
Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit
L'ha ben plantada
Paisatge vist i paisatge llegit
Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres
L'ha ben plantada
Publicitat
L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit
T'envio un àudio
Supervivència
Ella reia i et deixava una mica amb aquella macabra inseguretat amb què tan bé juguen els manipuladors
T'envio un àudio
Res comença en un mateix
Que no era un heroi solitari, que no és aquesta la història de la gesta individual d’un tio amb els collons ben posats
T'envio un àudio
Campana sobre cilindrada
Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií
Premi Literari Catorze
Soberano, Soberano
Perquè, si són dels rodons, et podries arribar a buidar les conques dels ulls fent un sol plop
Premi Literari Catorze
Vas ser llum
Però la meva nena estava despullada damunt d’una safata metàl·lica, estava freda, començava a perdre el color
Premi Literari Catorze
Una altra mena de persona
Sent angoixa per totes les coses que els altres deuen saber d’ella i que ella, en canvi, ignora
Vostè és aquí
La vida, activitat essencial
Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar
Vostè és aquí
Túnels, sirenes, pistes de ball
Això és el que farem: mirarem dins la o de Bilbao, obertura de calidoscopi
Calidoscopi
Sororiquè?
No podem recolzar-nos en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu
Metàfores mortíferes
Guerra a la dispersió
En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts
Metàfores mortíferes
Necessitem armaris amb portes de mirall
De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho
Metàfores mortíferes
El present és una fàbrica
Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell
Contorsionismes
Les afortunades
El que no sabia és que aquell home seria el primer de més d’una dotzena, els tinc a tots gravats i tots van amb un salt al cor incorporat
Contorsionismes
Et veig
Jugo a pensar que sí que m’has reconegut, que en un món paral·lel del carrer Verdi ets el meu germà a qui no li va passar mai res
Contorsionismes
La sordesa
Podríem fer una llista infinita de senyals que ignorem quan comencem una relació
Les marcianes
Lliurar-se al riu
Simplement li agradaria poder deixar-se anar sense necessitat d’analitzar-ho tot, sempre i constantment
Les marcianes
Massatge capil·lar
La tensió que acumulo quan em toca algú que no conec és tanta que sovint no puc ni parlar
Les marcianes
La mare de Wolfgang (extraordinària)
Els trastorns mentals no apareixen perquè sí, creixen quan em forces a un encaix impossible
Pediatre, tanatori, Ikea
No nedaré fins a la boia
Alguns som guardians de la riba i ja ens està bé, la voreta
Pediatre, tanatori, Ikea
Cuinetes
En realitat jo no vull suc, el que vull és que deixi de créixer així, sense avisar-me
Pediatre, tanatori, Ikea
Canvi d'armari
Et juro, Marie, que intento ser detractora del “per si de cas” i que vull fer allò de viure només envoltada d’objectes que vibrin bon rotllo i alegria
L'ou i la gallina
Creu i ratlla
Ens hem d’atrevir a ser incòmodes, a no quedar-nos a la superfície, a no riure amb el que no fa gràcia i a deixar en evidència qui gosa treure importància a allò que la té
L'ou i la gallina
¿Te n'hi aniries?
Si el extraterrestres treuen el cap i veuen la situació en què ens trobem, és lògic que toquin el dos cames ajudeu-me
L'ou i la gallina
Espai de resistència
Una llibreria no és una botiga més: és una declaració de principis, és la defensa d’uns valors, és part de l'ànima d'un poble
Gent que val la pena
Colita, la mirada necessària
La fotògrafa lamentava que siguem "un país de cabrers"
Gent que val la pena
Anna Lizaran, el talent i la força
«M’estava dutxant i vaig sentir la ràdio que deia 'Franco és mort'»
Gent que val la pena
He vist llops a la FlyHard
Que no et sentis estimat fa mal. Molt mal. I deixa seqüeles de per vida. D’això tracta 'La pols' de Llàtzer Garcia
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (5)
Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (4)
I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (3)
Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé
Una casa pròpia
La veu de Duras
Passa la major part de temps sola escrivint i comença a beure per combatre aquesta soledat
Desobediències
L'olor
Li va explicar que era imprescindible que ella obrís les cames, què això ajudava molt al negoci, que així les noies podien fer més serveis
Desobediències
La idea
S'havia tret la pudor de cadàver de pollastre de sobre i ara la Guadalupe Nájera feia olor de l'herba que cada dia acariciava amb els peus
