Els dies que sí

Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria

Foto: Count Chris
Foto: Count Chris

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim

Manel

Avui et diria que no et dutxis, que en la primera capa de la pell hi ha el record de les coses que no s’obliden, i que em fa por que l’aigua repiqui massa fort sobre teu i n’esborri, ni que sigui una mica, aquesta emoció nova. Per això et diria que potser és millor que sopis i marxis al llit, que descansis. Com si així, estenent la calma, fos possible folrar els moments de creure’s, protegir-los, com ho fèiem amb els llibres de primària.

I fixa’t que jo, que estic feta de paraules, no et dic res i observo la teva litúrgia de cada vespre i et deixo fer; el baf als vidres, l’olor del xampú de mel i la pell calenta. Com si res, com si avui fos ahir, però no.

M’estic dreta recollint els mitjons de l’estenedor, mentre penso que, quan deixis la tovallola molla al damunt de la cadira, no et diré que, de vegades, cal desfer i descosir. I que sí, que hi ha tristeses que fereixen i que el desànim esclata quan menys t’ho esperes i que l’has de frenar a cops. I fer-ho costa tant com pujar un cim des de la part més profunda de la terra. I que no, aquest any no ha estat fàcil. Però, ¿què me’n dius dels dies com avui? Dels dies que sí, dels dies que les alegries s’ajunten i semblen moltes; i les tristeses es dissipen i es fan petites petites. I, com ara, una mena de foc et recorre el cos i tornes a estimar-te i a fer-te promeses.

Mentrestant, m’aproparé a tu per darrere i et faré un petó. Sabràs que cada estona t’estimo més. Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria. Que guanyar també és escriure algunes pors en minúscula. 

No et diré que reconeguis aquesta joia, ni que omplis els forats de la teva carn amb aquesta força celebratòria. Que t’esplaïs en aquesta sensació de plaer i calidesa. Perquè semblar feliç no deu ser tan diferent de ser feliç. I, potser, aquest és el secret silenciós que amaga tota la bellesa del món.

"Taller d'escriptura" recull textos literaris firmats per persones que han passat pels cursos de Catorze.

Data de publicació: 13 de maig de 2025
Última modificació: 13 de maig de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze