Fa deu anys vaig escriure un text sobre perdre la por perquè em volia creure que l'havia perduda, i en part l'havia perduda, però després vaig perdre altres coses (altres persones) i la por devia veure una porta oberta: ara és la meva, m'hi instal·lo de nou.
Dic por i vull dir pors.
No parlo de les pors que fan de mi una persona patidora, aquestes hi seran sempre: només he de tenir-les a ratlla i intentar que no em devorin. Un amic pot desaparèixer o els fills es poden morir, però és possible i fins probable que els amics es quedin i que els fills enterrin les mares.
Parlo de les pors que fan de mi una persona acomplexada, les que sí que val la pena desterrar com abans millor. Voldria regar i fer créixer la força que em permet de tant en tant espantar aquestes pors i sortir al món amb el cap ben alt, com surten les roselles enmig d'un camp. És una força bonica i forta. Neix de dins, tot i que potser ve de fora: d'algú que et demostra que creu en tu, per exemple. Ens salvem sols, però hi ha empentes que t'impulsen lluny.
Amb la primavera ha brotat una nova jo que ha fet camí durant l'hivern i que no sé, no puc saber, si es marcirà a la tardor. La força dura el que dura. Però una amiga que he retrobat em diu que ara sabem que hi és, que si s'amaga ja la farem tornar. A voltes els amics retornen com tornarà la força que em defensa i m'encoratja aquest abril, la força que espero que trigui a decaure perquè sentir-te invencible ja és guanyar una mica.
I quan decaigui, l'agafarem a coll i li direm bonica, ets una força bonica i forta. A veure si revifa.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
