Després ja em salvaré

Cada cop que em tiro a un riu, em dic per dins en veu baixa que si al final resulta que no hi havia aigua, o que n'hi havia massa, ja n'escriuré una novel·la

"Després ja em salvaré". Il·lustració: Eva Armisén
"Després ja em salvaré". Il·lustració: Eva Armisén

Un amic sempre pronosticava que em moriria jove perquè visc massa intensament. El meu amic era un mal futuròleg: ja no soc jove. I no només continuo viva, sinó que continuo posant un filtre de màxima intensitat a qualsevol cosa que em passa o que faig o que veig. Ja no soc jove i, per tant, ja no canviaré. ¿Abaixar revolucions? ¿I per què, si es pot saber?

L'Espe escrivia l'altre dia que ella és de donar-ho tot, per molt que després hagi de dejunar, perquè viure a mitges la deixa seca. La vaig entendre al dos-cents per cent, perquè a mi viure a mig gas també em marceix. Les patacades que em clavo són antològiques però de tant en tant, oh. Els dies i les setmanes i els mesos i les estacions tenen més suc i més bruc i més colors gràcies a aquests de-tant-en-tant.

Torno sovint a aquella escena en què Lois Lane diu a Clark Kent: «Estic tan convençuda que tu ets Superman que arriscaré la vida per demostrar-ho. Si tinc raó, ara t’hi convertiràs. Si m’equivoco, escriuràs un bon reportatge». Tot seguit, ella es tira a un riu gens calmat i confia que ell la salvarà.

Cada cop que em tiro a un riu, em dic per dins en veu baixa que si al final resulta que no hi havia aigua, o que n'hi havia massa, ja n'escriuré una novel·la. No em cal ni que un Superman em salvi: penso –i m'ho crec– que ja em salvaré jo mateixa. Potser m'acabo ofegant o partint-me el cap, però la meva versió optimista té clar que em salvaré sola. Esperar la intervenció d'un heroi amb capa és encara més improbable.

¿Que com de revolucionada vaig pel món, pels carrers de Barcelona, d'una habitació a l'altra de casa? Doncs mira, a vegades pateixo per si els meus batecs se senten des de fora i molesten el personal. També és cert que si mai em notés calmada com un riu inofensiu, potser el cor se m'aturaria a l'acte. De l'ensurt.

I, en qualsevol cas, no podem controlar el destí ni endevinar el futur. El que es va morir jove va ser el meu amic.

Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".

Data de publicació: 14 d'abril de 2025
Última modificació: 14 d'abril de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze