“Quina impressió, he vist per internet que ets del 90, et parlava com si fossis com jo.” M'ho diu per àudio l’O., a qui fa ben poc que conec. Li responc: “No passa res, si no m'hi fixo mai, en els anys dels altres”.
Tinc amics que em doblen l’edat. De fet, tampoc sé ben bé quants anys tenen, ni m’importa. L'altre dia el Ll. de passada va dir 78 i em va sorprendre, com si no sabés que n’havia de tenir un número concret. Si són amics meus no és perquè hagin nascut el 1968 o el 1980, és perquè ens entenem. Vull dir que hi ha gent de la meva edat que la sento d'una altra galàxia: mouen la boca, però ¿què diuen? Em fa l’efecte que el que m’uneix amb els altres va d’una altra cosa, va per una altra via. De la mateixa manera, tinc dos amics més petits, la Ll., boja, simpatiquíssima, espavilada, i l’A., rialler, intel·ligent i bo, que diria que tenen vint-i-sis i vint-i-tres anys. Ara que hi penso: que petits. ¿Massa petits, massa grans? ¿Per què?
Mai m’he sentit a gust amb els anys que tinc: sempre em fa la sensació que són massa, que faig tard a alguna cosa, que se m'acaba el temps. Si ara que en tinc trenta-cinc, de nit al llit, m'agafa una mena de terror i em dic: ¿com pot ser que jo tingui trenta-cinc anys?, el mateix em preguntaré quan en faci quaranta o setanta. I em fa l'efecte que això és el que li deu passar a tothom: ¿qui s'identifica amb l'edat que té? És com si el que li passa a la cara, al cos, donés informació als altres, però no t’expliqués del tot a tu.
Penso: imagina’t el que m’hauria perdut si m’hagués cregut que els amics ens hem d’agrupar tal com ho fèiem a primària. ¿Quina culpa tinc d’haver nascut el 1990 i l’altre el 1954 o el 2002? Fa poc vaig entrevistar el biòleg Eduard Martorell, i em va dir que l’Homo sapiens només fa 500.000 anys que és aquí. Resulta que, entre les tantíssimes possibilitats de no haver-nos conegut mai, hem coincidit en aquest espai-temps: ¿per què l'hauríem d'empetitir més?
"Postals" són textos que Gemma Ventura Farré envia des dels llocs on viu: ja siguin interiors (com la memòria) o exteriors (els carrers i països per on volta).
