Algú en algun lloc
"Algú en algun lloc" és una secció de contes de Dani Vilaró que dona veu a persones anònimes atrapades en conflictes i violències d'arreu del món. Una mirada intimista a un patiment que sovint ens arriba reduït a una xifra o un titular fred i distant.
El dia que
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
El dia que
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Evasions
Sota els mateixos cels
La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà
Evasions
I de cop tot encaixa
D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny
Bestiam
La dona que es va plantar
Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli
Bestiam
El renadiu
Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund
Estimeu-les molt
Estimeu-les (sempre) molt
Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits
Estimeu-les molt
L'últim estiu
Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia
No-ficció
Fondre el gel
La meva relació amb l’Orgull ha sigut una mica problemàtica els darrers anys
No-ficció
A tots els qui ens voldríeu mortes
Els discursos d'odi no criden directament a l'acció violenta: prometen ordre i protecció
No-ficció
Avortar és un gerundi
Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou
Basorèxia
Que Déu mos lliure de tots los mals
Una cosa és no voler fer de terapeuta de ningú, i una altra és pretendre que l'amor passe per una entrevista de faena
Basorèxia
‘Merde’
I tot és tranquil, segur, en un altre punt del mapa del que anomenem futur, que avui ja habites, però encara no recordes
Basorèxia
Qui es vol morir de tristesa
Quan tens quaranta o cinquanta anys i mires al teu voltant descobrixes que tothom arrossega algun dolor agut, no parlo del genoll
Des del sofà
El joc de trair-se un mateix
L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja
Des del sofà
Les nadales de nova fornada
Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos
A bocafoscant
Finestres de mal temps
El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora
A bocafoscant
Trossos de tros
La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix
La vida té vida pròpia
Bons desitjos
Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors
La vida té vida pròpia
Com si avui fos Sant Joan
Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui
Vida privada
Setmana 13. Per cada frase intel·ligent, nou llocs comuns
Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi
Vida privada
Setmana 12. Verify you are human
¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?
Vida privada
Setmana 11. Va ser la Ceci
No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos
La doble vida
Començar, acabar, etcètera
El que és segur és que tard o d’hora tancaré unes vides, igual que ja ho he fet tantes altres vegades
La doble vida
Els insectes, les pors
Confesso que matar mosques em produeix un cert plaer sàdic, de depredador
La doble vida
Educar, decidir, avançar a les palpentes
Però quan arriben a secundària, la bombolla es peta, rebenta i ho esmicola tot
All the World's a Stage
Glups ad infinitum
Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa
All the World's a Stage
El cinturó negre de karate
Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”
All the World's a Stage
El puny
Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova
Buidar la casa
Brutícia
Ja només hi tornaré en somnis (no m’imagino quant!) i en l’escriptura d’una sèrie d’articles que em regalaran un comiat més lent, més humà
Buidar la casa
El paraigüer
La mare volia que tot fes goig, tant se valia si els objectes eren funcionals, útils o agradables
Turisme d'interior
T’he trobat i ja era estiu
M’has abraçat i ja no eres de marbre, eres moll i de plata, i irradiaves alguna cosa propera a l’últim temps, a l’eternitat, que era repòs, he pensat, delicat i preciós
Turisme d'interior
L’últim avió que no agafareu
I el cert és que no sabran mai qui estimava l’altre a Tailàndia, què temia l’altra al Marroc, de què fugien, un i altra, a Finlàndia
Turisme d'interior
Et faig home
I vaig pensar que ho escriuria, això i tota la resta, quan fos lluny d’allà, que ho diria en veu alta, fins i tot, imitant-te l’accent i rient, ben fort
Turística i domèstica
Que no sorgeixin els monstres
Davant de totes les tristeses que afloren, cal una resistència lúcida, tendra i universal
Turística i domèstica
Radical Monarchs
El missatge i l’aprenentatge són clars des de la base: no estàs sola
Turística i domèstica
Ser casa
Als llocs que et fas refugi, naturalment, també hi deixes alguna cosa teva
Va d'ocells
Va d'esplugabous
Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales
Va d'ocells
Va de cargolets
Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”
Va d'ocells
Va de gamarussos
Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació
Postals
Amics més grans, amics més petits
¿Quina culpa tinc d’haver nascut el 1990 i l’altre el 1954 o el 2002?
Postals
El meu balcó parla
Pensa a quanta gent, sense saber-ho, se’ls està fent una bellesa secreta, i un dia els esclatarà i no te'n sabràs avenir, que siguin els mateixos d’abans
Postals
Comença a semblar casa
Em fa gràcia adonar-me que els objectes que sobreviuen a totes les mudances són els que qualsevol llençaria
M'hi has fet pensar
El raig verd
Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”
M'hi has fet pensar
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
Els fills dels altres
Una altra persona
El meu avi va morir uns dies abans del naixement del meu germà
Els fills dels altres
Dins la pell
només perquè és una mica més petit han decidit ocultar-l'hi fins a l'últim moment
Contenidor en flames
El racó fresquet
Algunes divorciades, tot i que no van dir res, es notava que sí que tenien ganes de trobar algú amb qui redefinir-se
Contenidor en flames
Estat de fascinació
Com que no puc aprendre des de massa tristesa perquè la tristesa m’ho bloqueja tot, l’acció d’aprendre la faig sempre després de deixar enrere, en la mesura de què soc capaç, l’abatiment
Contenidor en flames
La flor cadàver
L’enamorament és una afecció de curs imprevisible i etiologia desconeguda que afecta persones aparentment sanes
Massa personal
El costum
És molt difícil que jo no sigui totes aquestes històries que m’han explicat any rere any
Massa personal
L'amiga de la meva vida
Aquests dies vaig ordenant afectes, enfotent-me dels noms, decidint quina mesura té l’amor en cadascuna de les persones en qui l’he dipositat
Massa personal
Però tu què vols
Van passar les setmanes i els mesos i una tarda la Tam va pronunciar per primera vegada la pregunta que més vegades m’ha fet aquests últims mesos
Grafit i paret
Paper pintat
¿Li hauria pogut dir alguna cosa? ¿Un pots comptar amb nosaltres si mai sentissis que ets a punt de morir?
Grafit i paret
Cremarem Barcelona
He hagut de comprovar si aquella botiga va tancar perquè després ja vaig créixer i vaig poder escollir no portar més samarretes interiors de cotó
Grafit i paret
Qui té una cadira
A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys
Moderato cantabile
57 de setembre
És tan ple que en semblen dos, bessons siamesos exigents i malcriats
Moderato cantabile
Amb vernís lluent
M’impressiona quan algú dibuixa els límits de les meves intuïcions amb paraules
Paraulotes
Les petites coses
Són aquells actes simbòlics que no s'haurien d'explicar però què cony, despullem-nos
Paraulotes
Quilòmetres
A la família caminar no li fa cap il·lusió i, honestos per honestos, m'agraden les estones sola
Pensar fa riure
La inconsistència
Digueu-me una cosa urgent i, per cada motiu per fer-la, jo us en diré tres per no fer-la
Pensar fa riure
L’erosió del concepte
Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota
Moments estel·lars
La nit en blanc amb «La plaça del Diamant»
Rodoreda i Sales discutien, defensaven aferrissadament els seus punts de vista i arribaven a un acord (o no)
Moments estel·lars
El Park Güell: risc, fracàs, genialitat
I després, Güell proposa a Gaudí que, entre tots dos, facin realitat un somni ambiciós i estrafolari
Moments estel·lars
Tot l'enyor de demà del mestre Salvat-Papasseit
És un plany que ens convida a la compassió més sincera, perquè tots ens podem posar en la situació de qui l’escriu
Veïns
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
Veïns
El Jordi
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
Estava escrit
El Cap d'Any
Escriure sobre un mateix és perillós, perquè al final no saps si et coneixes o t’inventes i, en tot cas, n’acabes fart
Estava escrit
L'hostessa
Josep Cuní em confondrà amb un dels convidats, com sempre, i també em donarà la mà, bona nit
Estava escrit
Les decisions
Havia estat l’aventurera de la motxilla, havia recorregut mig món i alguns cors. Però continuava volent-ho tot
Virtualitzats
Sí, i què?
Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal
Virtualitzats
Com t'has de veure
Engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla
Virtualitzats
Que es mati ell
Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record
Una jornada mataroniana*
Ortografia d’alta muntanya
Ella l’espera al porxo asseguda al gronxador encoixinat de tres places i amb un te fred a la mà
Una jornada mataroniana*
Alevins de pell tan blanca
Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res
Una jornada mataroniana*
Matar la mort (amb un coltell)
Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes
La feina o la vida
L'error que només passa als altres
Els progenitors encausats ja pateixen, de llarg, la pitjor de les condemnes
La feina o la vida
Almenys que portin bata
Un uniforme senzillet podria ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials
La feina o la vida
La mare surt de l'armari
Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida
Coses així
La sopa d'all de la maternitat
Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida
Coses així
52 coses que he après en 52 anys
Que fer-nos grans vol dir anar superant l'edat dels nostres morts
Coses així
Aquell Nadal
Això de seure al voltant d'una taula i passar llista a veure qui falta és una tradició cruel
Totes les coses modernes
Passos zebra: seguretat, mort i control social
Hi ha més probabilitats que t’atropellin si ets en una ciutat i són entre les set del matí i les dues del migdia
Totes les coses modernes
Nines: consol i relacions de poder
És una mica com jugar a ser Déu i aprendre que pots ser cruel o bondadós
Totes les coses modernes
Bubble tea: estímuls i esclats
Vivim a la cultura dels impossibles: el cafè sense cafeïna, el tabac sense fum ni nicotina, el vi sense alcohol, la feina sense vocació
Capsetes
Invisibles
Onze anys, m’hi vaig estar, i van ser horribles, un infern, i cada vegada que sento la paraula ‘bullying’ penso si la gent és realment conscient del que significa
Capsetes
No siguis així
Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida
Capsetes
El Luismi
Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia
Vilatge People
Els Omells de na Gaia, Catalunya
Ningú mai no m'ha preguntat quin era el nom que trobava més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans
Vilatge People
Four Corners, EUA
Als afores, un munt de cotxes aparcats, també a quatre bandes, com si tot, en aquest tros de desert, anés per quatre
Vilatge People
Guanshan, Taiwan
A la sortida del poble, arriba allò que tots els turistes, si mai pugen fins aquí, fotografiaran, anant en compte que no es vegin les cases ara prou lletges dels voltants: el temple
Mossegar-se la llengua
Catorze apunts per a un comiat
Hi ha passions i inquietuds que es mantenen inalterables en el temps
Mossegar-se la llengua
El Nadal i les infelicitats inexcusables
No hi ha res pitjor que sentir-se desgraciat sense motiu
Mossegar-se la llengua
La vida que els toca viure
La separació, ella no en té cap dubte, seria amistosa, això segur
Qui sap si la tendresa
Contra la perfecció
Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant
Qui sap si la tendresa
Cantar en català
Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme
L'últim metro
Quan menys m'ho espero
I de cop, a tota castanya, als altaveus de la parada de menjar que hi havia a la vora del pub, va començar a sonar la cançó de la meva amiga
L'últim metro
Més que uns quants brindis
Darrere de les piles de novetats hi ha una economia fràgil, molt dependent de moments com aquest, i unes regles del joc que no sempre són estables ni previsibles
L'últim metro
La festa i el soterrani
La protagonista sap que el sistema és injust, que les regles del joc estan esbiaixades, però al mateix temps necessita creure que hi ha alguna possibilitat
Dinosaures
Teoria de l'amor 7 (basat en fets reals)
M'he casat amb la teva germana només per estar a prop teu
Alexitímia
L'última vegada
Comentaven la forma dels meus pits entre rialles mentre recollien les tovalloles
Hivernacle
¿Fem una pausa?
És trist haver de frenar el temps per comprovar que encara hi som; el temps, malparit, ja s'aturarà sol quan li doni la gana
Hivernacle
Sense aigua calenta
El que voldria és no haver-me hagut de posar trista, que no se m'hagués descol·locat cap peça
Hivernacle
Una estona de sol
Pujo al terrat amb la desesperació de qui persegueix algú que li fa cas només quan vol
Ficció exprés
Les «colipoterras» de Joan Colom
Corprèn la nuesa de les seves imatges brutals, fetes totes a plena llum del dia
Ficció exprés
Reivindicació de Susana Solano
Els viatges per Àfrica de l'escultora han deixat rastre en les seves obres, i això és molt evident en les peces que mostra ara a Barcelona
Ficció exprés
Cinc anys sense la Pina
En els seus muntatges hi som tots, els més forts i els més dèbils, els més valents i els més covards, els més extravertits i els més tancats
Beneïda sou vós
Els flautistes de Catalunya
El passaport de Transnístria tampoc és vàlid i, només amb aquesta credencial, no pots entrar a cap país
Beneïda sou vós
Els ‘popes’ de l’ofici i jo
Em vaig atrevir a encarar-me als meus propis fantasmes, plasmant, en un recorregut fotogràfic de dotze autoretrats, els noms dels diferents homes davant dels quals m’havia arrossegat de jove per a obtindre una mísera aprovació
Beneïda sou vós
Impostors sense síndrome
Els casos així són una constant en la trajectòria de les dones professionals que per fi hem pogut eixir de la vida domèstica per a ocupar els espais que ens corresponen
M'ho penso i et dic el què
La força del grup
Serveix per donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen
M'ho penso i et dic el què
Quina mena de món és aquest?
Butler es pregunta quina vida és digna de ser viscuda
M'ho penso i et dic el què
Serveix-te tu mateixa
La revolució a favor de tothom està feta de gestos petits, d’actes de solidaritat i de consciència
Gent normal
Rosita la garrepa
Si et deixes la bombeta oberta del passadís, correrà darrere teu a tancar-la
Gent normal
L'Eulàlia és més desgraciada que tu
Competirà perquè ni tu ni jo ni ningú tinguem una misèria més grossa que la seva
Lo pa nostre de cada dia
Nens d'ultradreta
És alarmant la facilitat amb què idees simples, que divideixen el món entre qui mereix i qui no, entre els bons i els culpables, troben camí entre els joves d’avui, no només aquí sinó arreu
Lo pa nostre de cada dia
Fa vent a Barcelona, fa vent a Catalunya
Si haguessin anul·lat les classes a l’Empordà i Terres de l’Ebre cada vegada que hi haguessin hagut ventades fortes, pràcticament no ens haurien escolaritzat
Lo pa nostre de cada dia
¿I si prediquem amb l'exemple?
Creieu-me que ho dic de debò: que em sento una privilegiada per haver passat l’adolescència sense mòbil
Taller d'escriptura
On acaba la séquia
I ara hem tancat un moment els ulls i algú ha arrencat les tomateres, mos hem despistat uns segons i algú ha desfet los cavallons
Taller d'escriptura
El poema que mai diré
La tercera estrofa era la millor: hi sortien paraules perilloses, d’aquestes que només es poden fer servir de tant en tant
Taller d'escriptura
Els dies que sí
Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria
L'ha ben plantada
Aquest nus que m’ofega
Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit
L'ha ben plantada
Paisatge vist i paisatge llegit
Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres
L'ha ben plantada
Publicitat
L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit
T'envio un àudio
Supervivència
Ella reia i et deixava una mica amb aquella macabra inseguretat amb què tan bé juguen els manipuladors
T'envio un àudio
Res comença en un mateix
Que no era un heroi solitari, que no és aquesta la història de la gesta individual d’un tio amb els collons ben posats
T'envio un àudio
Campana sobre cilindrada
Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií
Premi Literari Catorze
L’olor del cafè que acabes de fer
És com si ens diguessin que ja està tot fet... Només hem de caminar pel camí que ells ens han pintat
Premi Literari Catorze
Relativitat fugissera
La meva sang no és vermella, però si em punxen, també em fan mal
Premi Literari Catorze
Els descapotables vermells de les feministes
Soc aquí perquè fa uns mesos em van diagnosticar una hèrnia discal, dues protrusions de disc i degeneració de tota la columna vertebral
Vostè és aquí
La vida, activitat essencial
Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar
Vostè és aquí
Túnels, sirenes, pistes de ball
Això és el que farem: mirarem dins la o de Bilbao, obertura de calidoscopi
Calidoscopi
Sororiquè?
No podem recolzar-nos en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu
Metàfores mortíferes
Guerra a la dispersió
En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts
Metàfores mortíferes
Necessitem armaris amb portes de mirall
De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho
Metàfores mortíferes
El present és una fàbrica
Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell
Contorsionismes
El primer pis
Tot és enorme al despatx de l’avi, la taula, les piles de papers, la vitrina amb els llibres antics que no es poden tocar si no t'has rentat les mans
Contorsionismes
En nom de què
El vostre lligam és una de les certeses més grans que heu tingut mai, i els cossos no fan més que confirmar-ho
Contorsionismes
No obrir
Una informació inesperada podria fer trontollar la figura del seu pare, les seves certeses més profundes, fins i tot la seva infància
Les marcianes
Fullaraca
L'envàs de Donettes o el clàssic condó que pobla tots els solars tampoc no es compostarà per art de màgia, però sembla que això no amoïna tant el veïnat
Les marcianes
Només unes cortines
Que no sapigueu res de mi, d'allò que passa dins del vast món interior en què visc
Les marcianes
Truquen
Resta immòbil mirant-se l'aparell, negre com un dol antic, però no pot agafar-lo
Pediatre, tanatori, Ikea
El balcó de casa
Hi instal·laríem un llum d’exterior de bombeta càlida, amb una llum suau com d’espelma, i una tira de les que són de colors
Pediatre, tanatori, Ikea
Que bé, una mare
La Júlia em va veure entrar i, per més desconeguda que li fos, va creure que la cuidaria només perquè anava amb un bebè i amb un nen
Pediatre, tanatori, Ikea
Tot torna
Llistes els documents que potencialment trobaràs a faltar: DNI, targeta, carnet de la biblioteca
L'ou i la gallina
La presó són els homes
Com diu la Meryl Streep en un vídeo que corre per les xarxes, un esquirol té més dret que les nenes, en aquell país, un gat més drets que les dones
L'ou i la gallina
Teoria dels globus humans
Recordo alguns companys que es vanagloriaven perquè, en comptes d’haver llegit tal o qual obra que sortia a l’examen, n’havien llegit només un resum
L'ou i la gallina
La raó de tots els esdeveniments
I que, en última instància, si Napoleó s’havia refredat, era perquè el seu ajudant de cambra havia oblidat de fer-li utilitzar les botes d’aigua
Gent que val la pena
Colita, la mirada necessària
La fotògrafa lamentava que siguem "un país de cabrers"
Gent que val la pena
Anna Lizaran, el talent i la força
«M’estava dutxant i vaig sentir la ràdio que deia 'Franco és mort'»
Gent que val la pena
He vist llops a la FlyHard
Que no et sentis estimat fa mal. Molt mal. I deixa seqüeles de per vida. D’això tracta 'La pols' de Llàtzer Garcia
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (5)
Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (4)
I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (3)
Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé
Una casa pròpia
L'amor dels distrets
L’instant en què es pren consciència d’alguna cosa és ínfim, arriba sovint sense magnificència ni ressò, com un copet a l’espatlla
Una casa pròpia
La llibertat segons Colette
La casa de Saint-Sauveur-en-Puisaye és preciosa i acollidora, però entenc que Colette en fugís
Una casa pròpia
Digues que m'estimes
Per sort, avui les dones no reclamen amor, no d’aquesta mena, sinó alguna cosa més carregada de respecte
Desobediències
Supervivència
Sí que sé que em trauré un pes del damunt només de compartir-ho amb ella i potser això ja farà que leviti un centímetre més
Desobediències
La frase
Ja sabia que hi hauria un dia en què ella m'hauria de cuidar, però no preveia que arribaria així, ni que seria tan d'hora
Desobediències
Quanta, quanta mandra
L'odiava amb una calma que contrastava amb la passió amb què l'havia estimat
52 setmanes
Setmana 43: laberíntica
Sempre em costa saber quina distància escenificar amb els amics dels meus fills; a mi em sortiria de parlar-hi com amb qualsevol adult, però alguns necessiten que siguis invisible o són tímids
52 setmanes
Setmana 42: mística
Ser mare és tenir molt present el que no vols fer com els teus pares (i mentrestant anar negligint altres coses de les quals ni t’adones)
52 setmanes
Setmana 41: incògnita
Una cosa és evident: hauria de buscar més dies d’incògnit a la meva vida
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Busco feina
No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Not today
Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió
La festa democràtica només és una festa per a unis quantis
M'ho ha dit el balcó
Llegir-te la veu
A vegades són missatges llargs, de deu minuts, i me’ls reservo com un regal: quan surti d’aquesta reunió o quan acabi aquella feina, els escoltaré
Quan no passa res
Si coincidim
No sé quin dia vaig començar a reconèixer-li els gestos: la manera de recolzar-se a la màquina de cafè
