¿Te’n recordes?
Vas ensenyar-me a fer barquetes amb branquillons i alguna fulla. Vas redreçar les que s’enfonsaven, vas aplaudir les que aguantaven. Jo et vaig seguir el joc, tu vas riure, però mai em vaig atrevir a seguir-les fins a on acaba la séquia.
I ara hem tancat un moment els ulls i algú ha arrencat les tomateres, mos hem despistat uns segons i algú ha desfet los cavallons. No sé com ha passat però lo bancal ha quedat sec,
la fusta del gronxador corcada, la cuina enyorada de l’aulor de casa, i el teu cos ja una mica buit de tu.
Espereu, poseu-ho tot a lloc:
no he seguit la barqueta fins al final
no he apuntat el dia que va arribar la primera oreneta
no m’he menjat les sopes d’aigua de menta
no m’he enfilat a la branca, aquella, la més alta
no he jugat a llençar espigues al teu jersei
no he pogut collir l’última magrana
no he vist créixer les pomeres del camí nou
no he llepat la pluja després de cel rogenc
I tu faràs aquell gest d’au va, aparta’t, que jo ho arreglo. Però los ginolls et cruixiran, et diré espera, no et moguis, deixa, no t’aixequis.
Jo ho posaré tot a lloc: sortiré a fora amb lleugeresa, l’hort serà de nou al lloc de sempre i em fixaré en una tavella llarga i plena. Tocaré la seua pell peluda, penjant. La colliré, hi clavaré l’ungla i burxaré la carn verda i humida. Et faré un jaç. T’hi arrauliràs, el verd de vellut t’embolcallarà i t’agafaré amb cura, ben posadeta, sobre la mà.
De cop notaràs l’aigua a sota i, a sobre, el sol de l’hivern que s’acaba. Cauràs en un son suau i, de la barqueta estant, aniràs fent camí
au
au
corrent avall
I jo et seguiré, avui sí: fins a on acaba la séquia.
"Taller d'escriptura" recull textos literaris firmats per persones que han passat pels cursos de Catorze.
