Les tertúlies eren un infern abans, durant i després. Abans: no sabré què dir. Durant: no sé què dir però he de dir alguna cosa amb solta i volta, i em temo que no en sé prou i com coi acabo ara aquesta frase. Després: hauria pogut dir això, per què vaig dir allò, no vull fer de tertuliana mai més. I així cada vegada.

Si ets periodista, arriba un moment que et conviden a anar a tertúlies. A les dones menys, però també t’ho acaben proposant, per la famosa quota. I quan et proposen anar a una tertúlia sap greu dir que no: si t’hi negues, no tindràs dret a lamentar que una visió del món –la teva– hagi quedat en fora de joc.

A veure, la feina que fas només consisteix en les tertúlies?, em preguntava l’Eugènia. Jo li responia que no, que la meva feina principal és escriure. I que escriure m’encanta, no m’imagino la vida sense enfilar paraules. Fer una secció a la ràdio també m’agrada molt, perquè sé de què parlo. I una tertúlia a la ràdio, mira, encara: almenys puc fer cara d’interrogant i els oients no ho veuen. Però una tertúlia a la tele: horror.

I per què hi vas, a les tertúlies de la tele?, insistia ella. Ara ve la pregunta clau: “Qui t’obliga, Eva, a ficar-te a la gàbia dels lleons?”.

En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga. Potser sí que ha d’estar representada, la meva visió del món, però a mi els focus dels platós me la distorsionen. Gràcies, però no. No em ficaré mai més a la gàbia. Els lleons em fan por i el coratge és una altra cosa.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 31, 2017 | 17:15
    Anònim maig 31, 2017 | 17:15
    Y olé.
  2. Icona del comentari de: Teresa Costa-Gramunt a maig 31, 2017 | 22:05
    Teresa Costa-Gramunt maig 31, 2017 | 22:05
    Un cop es té clar que es vol fer, fer-ho, i el que no es vol fer no fer-ho... com ficar-se a la gàbia dels lleons aquesta, per exemple.
  3. Icona del comentari de: Toni de Ribot a juny 03, 2017 | 22:32
    Toni de Ribot juny 03, 2017 | 22:32
    Eva, tens el potèncial dels domadors, les paraules sàbies, el lèxic culte, l'admiració de molts .... Esperem les teves lletres que ens recorden idees que ja tenim oblidades. La televisió és quasi sempre espectacle senzill, ràpid i fugàs i abandona la cultura. Normal que no et trobis cómode. Una abraçada Una abraçada i 1,2,3... i ja tornarem a estar junts amb els que han marxat

Respon a Teresa Costa-Gramunt Cancel·la les respostes

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix