El dia que
"El dia que" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Cristina Losantos que rescata dates assenyalades de la memòria de l'Eva.
El dia que
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
El dia que
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
El dia que
De prova en prova
Fins i tot em van mirar els cromosomes per descartar que en realitat fos un home
El dia que
La gàbia dels lleons
En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga
El dia que
El meu millor amic
I jo no tinc edat de jugar amb nens de mentida, però també en això vaig per lliure
El dia que
Com si en sabés
En lloc de baixar per l'escala amb cara de sí-però-no m'hi vaig tirar decidida
El dia que
Et regalaré un divendres
Deu ser casualitat i tampoc renunciaria ara als dimarts que han de venir
Veure’n més
Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Evasions
Sota els mateixos cels
La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà
Evasions
I de cop tot encaixa
D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny
Bestiam
La dona que es va plantar
Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli
Bestiam
El renadiu
Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund
Estimeu-les molt
Estimeu-les (sempre) molt
Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits
Estimeu-les molt
L'últim estiu
Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia
No-ficció
Avortar és un gerundi
Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou
No-ficció
El Lliure i els traductors invisibles
Fa trenta anys, quan començava, només apareixíem (amb sort) a la pàgina de crèdits del llibre
No-ficció
La primera nòmina
El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit
Basorèxia
Un temps per a cada cosa
¿Per què de cop ets en un punt de la vida que prefereixes una pel·li tranquil·la, divertida, que no et remogui l’estómac, que no et tregui el son?
Basorèxia
Em pregunto si ‘aquella’ tornarà
¿Però quina invasió zombi? ¿Per què visc així, sense indicis de relax? ¿Per què visc en mode supervivència cada cop que sortim de casa, si no estem en guerra?
Basorèxia
El teu ‘prime’
¿T’imagines que haguessis sigut superfeliç i t’haguessis trobat superbé en aquella època i que el 2016 fos un any que voldries repetir i ja no hi poguessis tornar?
Des del sofà
El joc de trair-se un mateix
L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja
Des del sofà
Les nadales de nova fornada
Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos
A bocafoscant
Finestres de mal temps
El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora
A bocafoscant
Trossos de tros
La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix
La vida té vida pròpia
Bons desitjos
Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors
La vida té vida pròpia
Com si avui fos Sant Joan
Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui
Vida privada
Setmana 13. Per cada frase intel·ligent, nou llocs comuns
Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi
Vida privada
Setmana 12. Verify you are human
¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?
Vida privada
Setmana 11. Va ser la Ceci
No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos
La doble vida
Començar, acabar, etcètera
El que és segur és que tard o d’hora tancaré unes vides, igual que ja ho he fet tantes altres vegades
La doble vida
Els insectes, les pors
Confesso que matar mosques em produeix un cert plaer sàdic, de depredador
La doble vida
Educar, decidir, avançar a les palpentes
Però quan arriben a secundària, la bombolla es peta, rebenta i ho esmicola tot
All the World's a Stage
Glups ad infinitum
Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa
All the World's a Stage
El cinturó negre de karate
Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”
All the World's a Stage
El puny
Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova
Buidar la casa
Brutícia
Ja només hi tornaré en somnis (no m’imagino quant!) i en l’escriptura d’una sèrie d’articles que em regalaran un comiat més lent, més humà
Buidar la casa
El paraigüer
La mare volia que tot fes goig, tant se valia si els objectes eren funcionals, útils o agradables
Turisme d'interior
L’últim avió que no agafareu
I el cert és que no sabran mai qui estimava l’altre a Tailàndia, què temia l’altra al Marroc, de què fugien, un i altra, a Finlàndia
Turisme d'interior
Et faig home
I vaig pensar que ho escriuria, això i tota la resta, quan fos lluny d’allà, que ho diria en veu alta, fins i tot, imitant-te l’accent i rient, ben fort
Turisme d'interior
No te'n vagis sense mi
¿Què en quedarà, de tot el que vam dir-nos aquella matinada?
Turística i domèstica
Que no sorgeixin els monstres
Davant de totes les tristeses que afloren, cal una resistència lúcida, tendra i universal
Turística i domèstica
Radical Monarchs
El missatge i l’aprenentatge són clars des de la base: no estàs sola
Turística i domèstica
Ser casa
Als llocs que et fas refugi, naturalment, també hi deixes alguna cosa teva
Va d'ocells
Va d'esplugabous
Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales
Va d'ocells
Va de cargolets
Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”
Va d'ocells
Va de gamarussos
Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació
Postals
El que no preveuen els mapes
He girat a la dreta per anar a l’ermita de Santa Eulàlia (¿com pot ser que recordés aquesta drecera? ¿quantes coses faig guiada per la memòria del meu cos?)
Postals
Aquesta cosa estranya que és el temps
I és en aquest abans que em dic: compte, amb la velocitat dels dies
Postals
Magnetisme, olfacte, química
En un d’aquells dies la Oana em va dir: “¿T’adones que era gairebé impossible que ens coneguéssim?”
M'hi has fet pensar
El raig verd
Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”
M'hi has fet pensar
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
Els fills dels altres
Una altra persona
El meu avi va morir uns dies abans del naixement del meu germà
Els fills dels altres
Dins la pell
només perquè és una mica més petit han decidit ocultar-l'hi fins a l'últim moment
Contenidor en flames
Molt xunga
Vaig trigar anys a entendre que la vida no és un debat a guanyar i que la pau és una forma d’intel·ligència molt més sofisticada que la humiliació
Contenidor en flames
Encíclica a un amic de fa poc
Però allà ens teniu, eixarrancades i complaents, no fos cas que deixéssim de ser el que us penseu que som
Contenidor en flames
Es busca fe
Com n’has de ser, de màquina, per inventar-te una start-up per a laics amb vocació de poder i dir-ne l’Obra de Déu
Massa personal
Parlar al llit
Me’n vaig recordar pel to de veu i perquè la nostra paret donava a una altra habitació amb persones que no volíem despertar amb la nostra xerrameca
Massa personal
La repetició i l’amor
Aquest és el final de l’amor fins i tot després del final de l’amor, quan ja no queda res, quan no hi ha lloc per preguntar-li a l’altre si se’n recorda
Massa personal
Tant de bo et quedis
Vaig posar un interrogant a qüestions que m’han fet tornar boja durant l'última dècada de la meva vida
Grafit i paret
Paper pintat
¿Li hauria pogut dir alguna cosa? ¿Un pots comptar amb nosaltres si mai sentissis que ets a punt de morir?
Grafit i paret
Cremarem Barcelona
He hagut de comprovar si aquella botiga va tancar perquè després ja vaig créixer i vaig poder escollir no portar més samarretes interiors de cotó
Grafit i paret
Qui té una cadira
A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys
Moderato cantabile
57 de setembre
És tan ple que en semblen dos, bessons siamesos exigents i malcriats
Moderato cantabile
Amb vernís lluent
M’impressiona quan algú dibuixa els límits de les meves intuïcions amb paraules
Paraulotes
Les petites coses
Són aquells actes simbòlics que no s'haurien d'explicar però què cony, despullem-nos
Paraulotes
Quilòmetres
A la família caminar no li fa cap il·lusió i, honestos per honestos, m'agraden les estones sola
Pensar fa riure
La inconsistència
Digueu-me una cosa urgent i, per cada motiu per fer-la, jo us en diré tres per no fer-la
Pensar fa riure
L’erosió del concepte
Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota
Moments estel·lars
La nit en blanc amb «La plaça del Diamant»
Rodoreda i Sales discutien, defensaven aferrissadament els seus punts de vista i arribaven a un acord (o no)
Moments estel·lars
El Park Güell: risc, fracàs, genialitat
I després, Güell proposa a Gaudí que, entre tots dos, facin realitat un somni ambiciós i estrafolari
Moments estel·lars
Tot l'enyor de demà del mestre Salvat-Papasseit
És un plany que ens convida a la compassió més sincera, perquè tots ens podem posar en la situació de qui l’escriu
Veïns
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
Veïns
El Jordi
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
Estava escrit
El Cap d'Any
Escriure sobre un mateix és perillós, perquè al final no saps si et coneixes o t’inventes i, en tot cas, n’acabes fart
Estava escrit
L'hostessa
Josep Cuní em confondrà amb un dels convidats, com sempre, i també em donarà la mà, bona nit
Estava escrit
Les decisions
Havia estat l’aventurera de la motxilla, havia recorregut mig món i alguns cors. Però continuava volent-ho tot
Virtualitzats
Sí, i què?
Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal
Virtualitzats
Com t'has de veure
Engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla
Virtualitzats
Que es mati ell
Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record
Una jornada mataroniana*
Ortografia d’alta muntanya
Ella l’espera al porxo asseguda al gronxador encoixinat de tres places i amb un te fred a la mà
Una jornada mataroniana*
Alevins de pell tan blanca
Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res
Una jornada mataroniana*
Matar la mort (amb un coltell)
Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes
La feina o la vida
L'error que només passa als altres
Els progenitors encausats ja pateixen, de llarg, la pitjor de les condemnes
La feina o la vida
Almenys que portin bata
Un uniforme senzillet podria ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials
La feina o la vida
La mare surt de l'armari
Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida
Coses així
La sopa d'all de la maternitat
Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida
Coses així
52 coses que he après en 52 anys
Que fer-nos grans vol dir anar superant l'edat dels nostres morts
Coses així
Aquell Nadal
Això de seure al voltant d'una taula i passar llista a veure qui falta és una tradició cruel
Totes les coses modernes
Passos zebra: seguretat, mort i control social
Hi ha més probabilitats que t’atropellin si ets en una ciutat i són entre les set del matí i les dues del migdia
Totes les coses modernes
Nines: consol i relacions de poder
És una mica com jugar a ser Déu i aprendre que pots ser cruel o bondadós
Totes les coses modernes
Bubble tea: estímuls i esclats
Vivim a la cultura dels impossibles: el cafè sense cafeïna, el tabac sense fum ni nicotina, el vi sense alcohol, la feina sense vocació
Capsetes
Invisibles
Onze anys, m’hi vaig estar, i van ser horribles, un infern, i cada vegada que sento la paraula ‘bullying’ penso si la gent és realment conscient del que significa
Capsetes
No siguis així
Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida
Capsetes
El Luismi
Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia
Vilatge People
Els Omells de na Gaia, Catalunya
Ningú mai no m'ha preguntat quin era el nom que trobava més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans
Vilatge People
Four Corners, EUA
Als afores, un munt de cotxes aparcats, també a quatre bandes, com si tot, en aquest tros de desert, anés per quatre
Vilatge People
Guanshan, Taiwan
A la sortida del poble, arriba allò que tots els turistes, si mai pugen fins aquí, fotografiaran, anant en compte que no es vegin les cases ara prou lletges dels voltants: el temple
Mossegar-se la llengua
Catorze apunts per a un comiat
Hi ha passions i inquietuds que es mantenen inalterables en el temps
Mossegar-se la llengua
El Nadal i les infelicitats inexcusables
No hi ha res pitjor que sentir-se desgraciat sense motiu
Mossegar-se la llengua
La vida que els toca viure
La separació, ella no en té cap dubte, seria amistosa, això segur
Qui sap si la tendresa
Contra la perfecció
Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant
Qui sap si la tendresa
Cantar en català
Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme
L'últim metro
Un ball inoblidable
Bad Bunny no va optar per una consigna ni un crit ni un FUCK ICE sinó per dir en veu alta els noms de tots els països del continent, un darrere l’altre, com si els anés convocant
L'últim metro
Contra el miratge, l’art
Si avui actualitzéssim els seus dibuixos, potser hi trobaríem ‘influencers’ culturals, galeristes convertits en marques o creadors obsessionats amb algoritmes i visibilitat
L'últim metro
Terrissaires i escriptors
Acceptem com a natural que qualsevol activitat creativa hagi de tenir una sortida comercial per ser considerada valuosa
Dinosaures
Teoria de l'amor 7 (basat en fets reals)
M'he casat amb la teva germana només per estar a prop teu
Alexitímia
L'última vegada
Comentaven la forma dels meus pits entre rialles mentre recollien les tovalloles
Hivernacle
Una estona de sol
Pujo al terrat amb la desesperació de qui persegueix algú que li fa cas només quan vol
Hivernacle
Temps al temps
No t'enganyis, tenim temps per al que volem, em va dir una vegada un amic que ja té els rellotges aturats
Hivernacle
El joc de l'amor
Enamorar-se és un regal dels déus però és també un suplici, un autoengany, una alienació, una revolució hormonal que riu-te'n de la pubertat i la menopausa plegades
Ficció exprés
Les «colipoterras» de Joan Colom
Corprèn la nuesa de les seves imatges brutals, fetes totes a plena llum del dia
Ficció exprés
Reivindicació de Susana Solano
Els viatges per Àfrica de l'escultora han deixat rastre en les seves obres, i això és molt evident en les peces que mostra ara a Barcelona
Ficció exprés
Cinc anys sense la Pina
En els seus muntatges hi som tots, els més forts i els més dèbils, els més valents i els més covards, els més extravertits i els més tancats
Beneïda sou vós
Resistir davant del desgavell col·lectiu
La pobra xica aguanta, pacient i educada, malgrat que uns i altres l’arrosseguen pel terra i la tracten d’inútil en amunt
Beneïda sou vós
«El feixisme parla dels problemes reals de la gent»
¿La xarxa de rodalies es posarà a funcionar de sobte si comencem a deportar persones amb la pell fosca?
Beneïda sou vós
¡Que viva Nicolás Maduro!
Amb aquest fanatisme, l’única cosa que han aconseguit és, una vegada més, fer-nos quedar a tota l’esquerra com autèntics subnormals
M'ho penso i et dic el què
La força del grup
Serveix per donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen
M'ho penso i et dic el què
Quina mena de món és aquest?
Butler es pregunta quina vida és digna de ser viscuda
M'ho penso i et dic el què
Serveix-te tu mateixa
La revolució a favor de tothom està feta de gestos petits, d’actes de solidaritat i de consciència
Gent normal
Rosita la garrepa
Si et deixes la bombeta oberta del passadís, correrà darrere teu a tancar-la
Gent normal
L'Eulàlia és més desgraciada que tu
Competirà perquè ni tu ni jo ni ningú tinguem una misèria més grossa que la seva
Lo pa nostre de cada dia
Fa vent a Barcelona, fa vent a Catalunya
Si haguessin anul·lat les classes a l’Empordà i Terres de l’Ebre cada vegada que hi haguessin hagut ventades fortes, pràcticament no ens haurien escolaritzat
Lo pa nostre de cada dia
¿I si prediquem amb l'exemple?
Creieu-me que ho dic de debò: que em sento una privilegiada per haver passat l’adolescència sense mòbil
Lo pa nostre de cada dia
Quan una cosa no s’entén
Ja he après, de fa molts anys, que si hi he de pujar, a Barcelona, hi vaig en bus
Taller d'escriptura
El poema que mai diré
La tercera estrofa era la millor: hi sortien paraules perilloses, d’aquestes que només es poden fer servir de tant en tant
Taller d'escriptura
Els dies que sí
Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria
Taller d'escriptura
El nostre no Carnaval
A última hora per poc em deixo vèncer per aquella mandra tan meva, però em va saber greu deixar-te plantat
L'ha ben plantada
Aquest nus que m’ofega
Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit
L'ha ben plantada
Paisatge vist i paisatge llegit
Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres
L'ha ben plantada
Publicitat
L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit
T'envio un àudio
Supervivència
Ella reia i et deixava una mica amb aquella macabra inseguretat amb què tan bé juguen els manipuladors
T'envio un àudio
Res comença en un mateix
Que no era un heroi solitari, que no és aquesta la història de la gesta individual d’un tio amb els collons ben posats
T'envio un àudio
Campana sobre cilindrada
Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií
Premi Literari Catorze
Convoquem la segona edició del Premi Literari Catorze
Participa-hi amb un relat abans del 21 de desembre per guanyar 600€ i una cambra pròpia a Catorze
Premi Literari Catorze
Soberano, Soberano
Perquè, si són dels rodons, et podries arribar a buidar les conques dels ulls fent un sol plop
Premi Literari Catorze
Vas ser llum
Però la meva nena estava despullada damunt d’una safata metàl·lica, estava freda, començava a perdre el color
Vostè és aquí
La vida, activitat essencial
Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar
Vostè és aquí
Túnels, sirenes, pistes de ball
Això és el que farem: mirarem dins la o de Bilbao, obertura de calidoscopi
Calidoscopi
Sororiquè?
No podem recolzar-nos en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu
Metàfores mortíferes
Guerra a la dispersió
En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts
Metàfores mortíferes
Necessitem armaris amb portes de mirall
De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho
Metàfores mortíferes
El present és una fàbrica
Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell
Contorsionismes
No obrir
Una informació inesperada podria fer trontollar la figura del seu pare, les seves certeses més profundes, fins i tot la seva infància
Contorsionismes
Onades
Ara estem vivint això, com hem viscut totes les altres coses des d’aquells primers petons amb gust de Xibeca
Contorsionismes
El dit
Ja fa mesos que vaig decidir treure aquesta eina infernal del telèfon però l’altre dia, no em preguntis per què, la vaig tornar a instal·lar
Les marcianes
Fullaraca
L'envàs de Donettes o el clàssic condó que pobla tots els solars tampoc no es compostarà per art de màgia, però sembla que això no amoïna tant el veïnat
Les marcianes
Només unes cortines
Que no sapigueu res de mi, d'allò que passa dins del vast món interior en què visc
Les marcianes
Truquen
Resta immòbil mirant-se l'aparell, negre com un dol antic, però no pot agafar-lo
Pediatre, tanatori, Ikea
Una bufetada a temps
Jo era perfectament conscient, en aquell moment, que allò que la Maria Dolors havia fet traspassava les seves competències de profe d’extraescolar
Pediatre, tanatori, Ikea
Adults only
Els infants molesten per defecte, tot i que a mi els que em molesten en el meu dia a dia són molts adults, la veritat
Pediatre, tanatori, Ikea
Elogi i destrucció de la sobretaula
Perquè en aquesta era nostra tan productiva, tenir converses no fa diners
L'ou i la gallina
El crim de la ignorància
De res no val saber llegir un text si no sabem llegir un gest, de res no val entendre les pantalles si no entenem les persones
L'ou i la gallina
Ni verge ni esperit sant
Són profundament bestials les mentides —en queden tantes per descobrir— sobre les quals s’ha edificat aquesta postissa societat nostra
L'ou i la gallina
Regals de Nadal
Entrar al sabater de vell —a mi em passa— té alguna cosa de viatge en el temps
Gent que val la pena
Colita, la mirada necessària
La fotògrafa lamentava que siguem "un país de cabrers"
Gent que val la pena
Anna Lizaran, el talent i la força
«M’estava dutxant i vaig sentir la ràdio que deia 'Franco és mort'»
Gent que val la pena
He vist llops a la FlyHard
Que no et sentis estimat fa mal. Molt mal. I deixa seqüeles de per vida. D’això tracta 'La pols' de Llàtzer Garcia
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (5)
Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (4)
I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (3)
Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé
Una casa pròpia
La magdalena de Proust
Hi ha coses que no hem perdut, com aquesta connexió neuronal automàtica que es produeix a partir d’una olor, d’un so o del gust de la sopa d’arròs de l’àvia
Una casa pròpia
La casa cos
I és sobre el passat que sustenta la seva veu: els orígens a Ivars, la llengua i ser dona
Una casa pròpia
Les banderoles de Samten Dzong
En calcular els quilòmetres que me’n separaven, vaig convèncer la mare d’anar-hi
Desobediències
Tenacitat
La Rita va tancar els ulls, va sospirar i va pronunciar un petit prec, humil, molt íntim, un «Déu, ajuda'm» que li va permetre baixar les escales amb més enteresa
Desobediències
Sigueu vegetarians
A la meva filla la van posar al vedat dels més joves; al meu marit i a mi, en un de més restringit, amb els exemplars madurs, i a l'àvia no la vam veure mai més
Desobediències
Tot passa
El cordó umbilical ja no ens lligaria, però es veu que n'existiria un altre d'invisible perquè la intempèrie no et fes mal
52 setmanes
Setmana 24: eficient
Fa dies que tinc molta gana, deu ser, imagino, que menjant obtinc un plaer que en la resta d’àmbits de la meva vida ara mateix m’és difícil de trobar
52 setmanes
Setmana 23: farta
I avui lleva’t i escriu el dietari, que ja m’agrada, però hòstia, i ara quan ho acabi, traspassa tots els arxius a l’ordinador nou, també el certificat digital per fer tots els putos tràmits
52 setmanes
Setmana 22: malalta
Ens vam prendre una microdosi, que és una cosa que faig de tant en tant, potser cada tres mesos
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Busco feina
No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Not today
Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió
La festa democràtica només és una festa per a unis quantis
