Foto: Blake Cheek
Foto: Blake Cheek

Al mòbil tinc una llista de les coses que he de fer amb urgència. Deures inajornables que se m’acumulen: revisar la declaració, fer quatre o cinc factures, llegir aquell llibre que he de començar a traduir aviat, fer un informe de lectura, anar a comprar sabates-pijames-mitjons per als meus fills que canvien de talla cada dos per tres, fer trucades, signar contractes, pagar una multa dels pebrots. Però cada vegada que marques una tasca com a feta, n’apareix una altra del no-res. La batalla diària contra la Hidra de la dispersió és èpica, esgotadora, de dimensions mítiques.

A sobre, esclar, a banda de fer de robot eficient complint la feina professional (les traduccions) i familiar (la logística tediosa de les rentadores, els metges, els àpats, els supermercats), has de procurar no abandonar els amics ni la parella i estar present amb els teus fills. I no abandonar-te tampoc a tu mateixa, naturalment. A les tasques professionals se li sumen, doncs, les relacions socials, indispensables per tenir prou forces per continuar amb la batalla diària (en el fons: per sobreviure) i les qüestions existencials, necessàries per evitar la sensació de deriva vital.

I tot això ho has de fer mentre t’ataquen per totes bandes: WhatsApps, correus, trucades i un divorci que encara cueja.

Si fas malabars amb massa pilotes, acabaran totes per terra.

Al llarg dels darrers mesos la meva guerra contra la dispersió s’ha anat intensificant fins a extrems mals de dur, i el resultat és que el temps que em queda per escriure es va reduint fins a límits testimonials. I us he de dir que si escric estic més contenta. Ho necessito. No només això: fa poc m’han donat dues beques per escriure un recull de contes i una novel·la, cosa que em fa molt (però que molt!) feliç i que, alhora, m’obliga a posar-me a treballar de valent per complir els terminis que jo mateixa m’he imposat (en aquest sentit, però, tampoc no pateixo gaire: sé que els compliré, com he complert sempre tots els terminis).

Tot això us ho explico perquè en la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts, que ara per ara només contribueixen a l’entropia. Alguns fronts me’ls trec de sobre amb molt de gust (aquella Newsletter d’un grup industrial alemany que traduïa cada setmana des de fa quinze anys: au revoir!). Però també em sap greu, perquè alguns fronts m’agraden molt. He abandonat la sobretitulació de Temporada Alta. I ara abandonaré Catorze uns mesos per poder concentrar-me a guanyar el meu Waterloo i sortir-ne victoriosa amb un o dos llibres sota el braç. Me’n moro de ganes.

Però tornaré.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Alba a juny 07, 2021 | 15:45
    Alba juny 07, 2021 | 15:45
    Et ben asseguro que enyoraré llegir-te. Tens un escriure tan natural i espontani que a vegades sembla que tant podria llegir-te com prendre una canya plegades (en una realitat on no tinguéssim tantes tasques i deures pendents que encara quedés temps per conèixer nova gent). Espero tornis aviat. I força amb els llibres! :)
  2. Icona del comentari de: Joan a juny 07, 2021 | 23:05
    Joan juny 07, 2021 | 23:05
    Et trobarem a faltar, però valdrà la pena si aviat tenim un libre teu. Gràcies per escriure.
  3. Icona del comentari de: Alba Centelles a juny 09, 2021 | 07:14
    Alba Centelles juny 09, 2021 | 07:14
    Fins aviat, Carlota. A continuar escrivint pel món i per al món!
  4. Icona del comentari de: Mar a juny 10, 2021 | 10:44
    Mar juny 10, 2021 | 10:44
    Desitgo que acabis amb tots aquests reptes i tornis aviat a Catorze per poder compartir el plaer de llegir-te
  5. Icona del comentari de: Mònica a juny 12, 2021 | 16:59
    Mònica juny 12, 2021 | 16:59
    Els textos han estat dosis de força, dosis boniques. Gràcies!
  6. Icona del comentari de: Rosa a juny 18, 2021 | 16:24
    Rosa juny 18, 2021 | 16:24
    Gràcies, a mi em passa el mateix, espero asdque tornis aviat i ens expliquis com ho vas sol·lucionar.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix