Carlota Gurt

Carlota Gurt
Biografia

Carlota Gurt (Barcelona, 1976) fa malabarismes amb l'escriptura, la traducció, l'articulisme i la criança de tres fills, i de vegades li cauen les pilotes per terra. Voldria riure cada dia, però no en sap, tot i que mira d'aprendre'n. A la secció "Metàfores mortíferes" ens evangelitza a cop de metàfora. A la secció "La doble vida" parla dels exercicis d'equilibrisme entre les seves dues vides, una a l'Empordà i l'altra al cor de Gràcia. A la secció “Totes les coses modernes” repassa els objectes que ens envolten. L’any 2023 va publicar el llibre Biografia del foc (Proa). 

Articles
Publicacions
114
A 14 desde fa..
A Catorze des de fa
6 anys
Publicacions
Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 26: sencera

Fer riure la gent, doncs, és l’hòstia; m’ajuda també a combatre certa imatge de ser una persona seriosa

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 25: complicada

I llavors, en acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar

El Siglo. Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 24: eficient

Fa dies que tinc molta gana, deu ser, imagino, que menjant obtinc un plaer que en la resta d’àmbits de la meva vida ara mateix m’és difícil de trobar

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 23: farta

I avui lleva’t i escriu el dietari, que ja m’agrada, però hòstia, i ara quan ho acabi, traspassa tots els arxius a l’ordinador nou, també el certificat digital per fer tots els putos tràmits

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 22: malalta

Ens vam prendre una microdosi, que és una cosa que faig de tant en tant, potser cada tres mesos

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 21: tranquil·litzadora

¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 20: llarguíssima

Vaig arribar a casa en un estat llastimós: després de tants dies tractant amb gent, ja només tenia ganes de tancar-me a la cova i no sortir per res

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 19: fràgil

La meva agent sovint es queixa (amorosament i suposo que amb raó) que no celebro prou les bones notícies, no és per falta d'alegria

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 18: escarmentada

Per més que les coses vagin bé, hi ha una veueta cabrona que em diu: Vigila, i jo miro de convence’m que no, que tot va bé, però sento que camino per una corda fluixa

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 17: mallorquina

De vegades, penso si portar avui criatures al món no és un acte d’una crueltat extrema, perquè estan condemnats a viure precàriament en un món desbaratat

Així era el 2017 la vista des de l'edifici on va créixer l'autora d'aquest dietari. Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 16: absent

En aquell balcó m’hi vaig passar moltes hores observant el món petit als meus peus i preguntant-me qui seria jo de gran, qui volia ser

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 15: plena

Ell va treure el mòbil per fer-me una foto i, enriolada, em vaig abaixar els pantalons i li vaig ensenyar el cul

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 14: lenta

La meva filla es va mig emprenyar amb el tall: li fa vergonya tenir una mare rara, voldria que fos més discreta, més estàndard, que em comprés perfums i portés bolsos bufons

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 13: mexicana

Els depenents et diuen: “A sus órdenes!”, mentre tu desfiles pel passadís amb certa incomoditat, sentint-te com un tirà i sent conscient que cantes com una mala cosa amb el teu metre setanta-cinc i els teus ulls clars

Foto: Carlota Gurt
52 setmanes

Setmana 12: plàcida

He agafat la mania de fer llistes de coses que voldria fer en una altra vida, perquè en aquesta ja no m’hi caben

Veure’n més
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi