carlota.gurtdavi
CarlotaGurt
la_gurt
52 setmanes
Publicacions
52 setmanes
Setmana 31: masegada
Els dies que pel que sigui no em trobo bé, sento l’ombra de la mala salut del meu pare planant sobre meu: ¿també jo tindré artritis reumatoide? ¿també jo patiré del cor i això m’acabarà matant?
52 setmanes
Setmana 30: ventosa
Al berenar literari hi vaig arribar desballestada de la feina del dia, atordida de veure de cop tanta gent junta, vaig tenir converses esparses amb un i altre
52 setmanes
Setmana 29: prospectiva
Divendres em van arribar els somiers, els armaris, la fibra òptica a la casa nova, mentre a la vella pagava la darrera comanda de bombones de gas propà
52 setmanes
Setmana 28: primaveral
Vinga a erigir discursos sobre els llibres, la gent vinga a llegir aquests discursos sobre els llibres en lloc de llegir els llibres
52 setmanes
Setmana 27: arbrada
Jo també tinc a dins un cilindre immens i solemne, ben enterrat i amagat, al qual només s’hi accedeix a través d’un túnel fresc i negre
52 setmanes
Setmana 26: sencera
Fer riure la gent, doncs, és l’hòstia; m’ajuda també a combatre certa imatge de ser una persona seriosa
52 setmanes
Setmana 25: complicada
I llavors, en acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar
52 setmanes
Setmana 24: eficient
Fa dies que tinc molta gana, deu ser, imagino, que menjant obtinc un plaer que en la resta d’àmbits de la meva vida ara mateix m’és difícil de trobar
52 setmanes
Setmana 23: farta
I avui lleva’t i escriu el dietari, que ja m’agrada, però hòstia, i ara quan ho acabi, traspassa tots els arxius a l’ordinador nou, també el certificat digital per fer tots els putos tràmits
52 setmanes
Setmana 22: malalta
Ens vam prendre una microdosi, que és una cosa que faig de tant en tant, potser cada tres mesos
52 setmanes
Setmana 21: tranquil·litzadora
¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?
52 setmanes
Setmana 20: llarguíssima
Vaig arribar a casa en un estat llastimós: després de tants dies tractant amb gent, ja només tenia ganes de tancar-me a la cova i no sortir per res
52 setmanes
Setmana 19: fràgil
La meva agent sovint es queixa (amorosament i suposo que amb raó) que no celebro prou les bones notícies, no és per falta d'alegria
52 setmanes
Setmana 18: escarmentada
Per més que les coses vagin bé, hi ha una veueta cabrona que em diu: Vigila, i jo miro de convence’m que no, que tot va bé, però sento que camino per una corda fluixa
Veure’n més
