Foto: Scrappy Annie


I ara que la germana era morta s’havia quedat sola amb el jardiner, però el jardiner sempre havia estat enamorat de la seva germana i ella, que havia quedat soltera, no deixava de fer moviments davant seu, com si fos una bèstia, un animal que fa balls de colors i sorollets per veure si caça o s’aparella. I res, el jardiner no feia altra cosa que plorar la mort de la germana. Al jardí, ben gran, tenia preparada una habitacioneta per dormir després de dinar i per descansar, i també un petit lavabo, i des de la casa principal ella l’espiava sempre, a veure quan sortia, i si sortia, l’anava a veure i què, com va avui la feina. I abans encara responia alguna cosa, seca però alguna cosa, i des que va morir la germana ni tan sols contesta.

Fa anys que la germana és morta, però sembla com si fos ahir que anava tota despullada pel jardí i nedava a la piscina, i és clar, ell es quedava a la seva habitació, però l’habitació tenia una finestra, ja ho entens, oi?, i per la finestra es va anar enamorant de la germana morta, i cada cop més, i estiu rere estiu la veia com es banyava i nedava i feia un saltiró ple de gràcia des del trampolí. Ella, en canvi, vivia tot l’any a la casa, i ell la tenia massa vista, i a més ella mai no es banyava despullada, sempre portava un banyador, i quan es van posar de moda els biquinis, doncs un biquini, però res, ningú no la mirava i soltera. Ell també era solter i vivia amb la mare, per això moltes nits es quedava adormit a l’habitació, perquè li feia mandra tornar a casa, amb la seva mare, i el matalàs no era gaire còmode, però preferia quedar-se allà. Al matí, ben d’hora, com que la germana morta pensava que no hi havia ningú, es banyava i ell la mirava… i ara la troba tant a faltar.

Quan ja estava molt malalta, li va regalar una placa que deia: amb fidelitat, el teu jardiner. I es va posar molt contenta i li va fer un petó al front, li va demanar que s’apropés al llit i la va fer el petó, i ell la va olorar com un animal, i per sempre més va recordar aquell perfum. Quan la van enterrar, va plorar com un nen, i la mare li deia, no sé què tens amb aquella família, perquè la mare no podia entendre que s’hagués quedat amb roba de la morta per poder-la recordar millor, i quan s’enfadava molt amb el seu fill, sempre preguntava si d’ella també en guardaria un vestit o què.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 16, 2016 | 13:41
    Anònim maig 16, 2016 | 13:41
    Un conte preciós.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix