Foto: Andrea Jofre


Mal. Durant dos mesos no m’ha existit res més. Mal quan em llevava, mal quan em movia, mal quan no, mal quan dormia malament. He plorat el cansament de conviure-hi, per l’energia que se m’empassava un tros d’esquena fet un desaigüe per on qui s’escolava era jo. Mal. No m’ha existit res més i no, perquè de cua d’ull veia la resta que hi era tota, pacient, esperant el seu torn.

M’he imaginat el mal com un astre en un sistema, orbitant lent i feixuc pròxim al sol. El centre, però, no era pas jo. Eren l’ara i l’aquí, un present que les òrbites d’altres cossos voltaven ratllant l’esquelet d’un sistema complex regit per una gravetat feta d’urgències i importàncies en una baralla sense fi.

I ara el mal és al passat o en un estadi de futur primigeni, i veig que al centre del sistema s’hi apropen altres cossos que havien quedat pendents en les seves òrbites àmplies i lentes, mandroses. El món torna a girar, suporto l’esquena, i ella a mi.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix