Foto: Andrea Jofre

He somiat que se’m matava un fill. Un de petit que s’estava al balcó amb un nano un xic més gran de qui també n’era la mare. Veia, del menjador estant, com s’enfilava a la barana a càmera lenta, s’abocava enfora i queia daltabaix i no hi podia fer res perquè la mateixa lentitud amb què somiava no em deixava córrer i atrapar-li a temps un braç, un peu o un manyoc de samarreta. El menjador on vivia el somni no era el meu però l’era i no coneixia aquells nens però els estimava en la ficció mental sense cap dubte, sent el personatge d’un narrador omniscient que era jo mateixa.

M’ha despertat l’angoixa de no haver pogut salvar un fill que no existeix d’una situació de mort temuda desenes de cops però inventada, no viscuda. Ja en vigília, he sentit la ressaca d’un moment que no ha sigut i m’han pesat pena i culpa en llocs diferents del cos, desconnectades l’una de l’altra. Tristesa sobre les espatlles i a la boca de l’estómac, el sentir-me’n responsable enfilant-se’m des dels peus com llengües d’un petroli enganxós que sortia de sota meu i no em deixava fer ni un pas.

La gent –i jo soc gent– sol respondre que el que els fa més por és veure patir els seus, les persones estimades. Però enfilat aquest camí m’adono que el sentir-se’n responsable és la causa del terror. Perquè la culpa no s’aigualeix amb el temps com ho pot fer la carona d’un fill que existeix a dins del cap perquè l’has estimat i perdut només en un somni.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Montse Rovira a juny 30, 2019 | 10:57
    Montse Rovira juny 30, 2019 | 10:57
    El subconscient ens traeix una vegada rere un altre. Quan creiem que Tot el que tenim a l, abast ens pertany, comprovem que ni els propis somnis són nostres. Reflexió, sentiment, culpa....de vegades Tot plegat barrejat, fet un nus.... La nostra consciència no té treva i intenta Fer-nos responsables fins i tot dels nostres pensaments.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix