Foto: Jay Davis


La mare havia caigut del llit i s’havia trencat una cama i ai, la mare, amb una cama trencada, perquè la mare sempre ha fet moltes coses, ara les plantes cap a dins, ara les plantes cap enfora, ara les rego, ara cuino, ara pujo a les golfes i busco un vestit vell, i així sempre, buscant qualsevol excusa per moure’s, i ara, per haver caigut del llit, ara la mare tenia la cama trencada… i com estava d’insuportable, la mare. Més que de costum.

Llavors ens vam haver d’instal·lar una mica a casa seva, i com que era estiu i la mare té piscina a casa, bé, una piscineta de no-res, d’aquelles de plàstic, però grosses… doncs vam decidir que jo cuidaria millor la mare vivint amb ella, i la Clara estaria més contenta en una casa amb piscina, i així ho vam fer. La mare ràpidament s’hi va acostumar, perquè com que tenia la cama trencada, li anava molt bé que jo hi fos, i va demanar una campaneta i quan necessitava alguna cosa, la feia sonar i jo apareixia més o menys ràpid, i llavors, totes aquelles coses que abans feia la mare, me les manava fer. Les plantes cap enfora, cap endins, ara rega-les, ara cuina, ara busca’m un vestit vell a les fosques… i la Clara anava fent la seva vida al pati, amb la mànega i la piscina, i en algun moment va començar a parlar a totes hores amb una mena d’amic imaginari, fins i tot a la nit, quan tot restava en silenci. Llavors se sentia la veueta de la Clara, i no deixava de fer preguntes i més preguntes a l’amic, i jo ja estava una mica molesta amb aquell amic, perquè, home, una mare coixa i una filla boja, i quan ho explicava a la mare, se’n reia. Tu feies igual, em va dir. I jo no ho sabia, que vaig tenir un amic imaginari, i em va agafar la tendresa i vaig passar uns dies que em feia gràcia, però després… ostres, tu, ja era massa fer les coses per mi i per la mare, no podia suportar aquella veueta a la nit fent preguntes al nino, perquè jo oblidava que era un amic imaginari i li deia El Nino, potser perquè si parlés amb una joguina em semblaria més bé.

Els últims dies vaig decidir que la mare no tingués a mà la campaneta, perquè tot el dia la feia sonar i sonar i sonar, i ja estava tipa de la campaneta, i vaig decidir que ja n’hi havia prou, que era el moment de tornar a casa, quan una nit, ja molt adormida jo i la casa i la ciutat i tothom, va sonar la campaneta, i com que no recordava que la mare no la tenia, vaig anar a la seva habitació, però la mare estava adormida. I quan vaig anar a l’habitació de la Clara, va fer com si res, i jo vaig preguntar què volia, d’on havia agafat la campaneta, si l’havia amagada jo, i va dir, no he sigut jo, ha sigut ell. Que volia aigua, el nino. I quina altra cosa podia fer —n’hi vaig portar.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix