Un pare diu a les xarxes que no vol transmetre les seves obsessions a la filla, com si poguéssim protegir els fills de nosaltres. La frase és d’Umberto Eco: som allò que ens van ensenyar els pares quan no pretenien ensenyar-nos res.
Un dia, no fa pas tant però han passat moltes coses, sortia del mar més o menys feliç i vaig notar amb una força estranya que arribaria un moment en què enyoraria aquell moment.
Tinc un pati on passejo dubtes i compto larves. Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n’he d’alegrar o què. Envio els fills a comprar insecticida per si de cas: em prohibeixo preguntar-me què coi els estic ensenyant.
A la platja, el més petit m’acompanya cada dia a nedar. Diu mare i em giro, diu mare i l’espero, diu mare i somriu i seguim nedant. Diu mare i diu mare i no calla ni sota l’aigua. Avui no em calen forces estranyes: sé de sobres que això també ho trobaré a faltar.
Eva Piquer
17
0
