Més o menys feliç

Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n'he d'alegrar o què

Un pare diu a les xarxes que no vol transmetre les seves obsessions a la filla, com si poguéssim protegir els fills de nosaltres. La frase és d’Umberto Eco: som allò que ens van ensenyar els pares quan no pretenien ensenyar-nos res.
 
Un dia, no fa pas tant però han passat moltes coses, sortia del mar més o menys feliç i vaig notar amb una força estranya que arribaria un moment en què enyoraria aquell moment.
 
Tinc un pati on passejo dubtes i compto larves. Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n’he d’alegrar o què. Envio els fills a comprar insecticida per si de cas: em prohibeixo preguntar-me què coi els estic ensenyant.
 
A la platja, el més petit m’acompanya cada dia a nedar. Diu mare i em giro, diu mare i l’espero, diu mare i somriu i seguim nedant. Diu mare i diu mare i no calla ni sota l’aigua. Avui no em calen forces estranyes: sé de sobres que això també ho trobaré a faltar.

Eva Piquer

Comentaris

    Elisabet Robert Juliol 10, 2019 3:58 pm
    Eva, que bonic el que escrius. M'has fet plorar enyorança. Disfrutem dels record, però cal disfrutar també del present.
    Mercè Danric Juliol 11, 2019 9:12 am
    Els meus fils m'ensenyen cada dia des de que va morir el seu pare massa jove.
    Litetamona Juliol 11, 2019 9:58 pm
    S'em posen els pèls de punta, i no pel fred. És per reconèixer aquesta sensació d'enyorança que també vaig tenir un día. Que polit, Eva, encara que sigui trist.
    Mar Colas Juliol 11, 2019 10:22 pm
    Gracies per posar paraules a allo intangible. Al inconscient. Al que es aparentment invisible. I gracies per escriure senzill, aparentment senzill. I per fer que les complexitats semblin facils. Sempre m,identifico amb tot el que escrius.
    Anònim Juliol 11, 2019 11:52 pm
    Un escrit molt bonic q porta molts records d ja fa una colla d anys!!!!
    Anònim Juliol 13, 2019 9:59 am
    M'has fet recordar el primer dia que el meu fill petit em va dir "Mare, avui no vendré amb tu a sa platja, hi aniré amb els amics" . Em veig plantada amb la bossa de platja i pensant....i ara que faig jo? El bo d'aquest canvi va ser que vaig poder tornar a gaudir d'anar-hi no mes amb una tovallola i un llibre i desconnectar de tot. Lo important es disfrutar cada moment del que tens.

Respon a Litetamona Cancel·la les respostes

També soc jo
Ple de llum i de foscor,/ tan minúscul que faig por
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...