Ho tornaria a fer

I reviso les cruïlles i els camins per on transito i m’ho pregunto

Foto: Andrea Jofre


Ho tornaria a fer, diu la veu heroica, amb orgull i el pes solemne de posar la primera pedra d’un edifici de futur important. Sonen fanfàrries i braços a primera fila com boscos de posidònia aclamen l’heroi i la seva seguretat. Ho tornaria a fer, citen els titulars. Ho tornaria a fer, dirà la història. 

M’admira la consistència, la implacabilitat. I l’envejo, la voldria per a mi, aquesta certesa. No soc mai la veu segura, no sé mai si l’he encertat. I reviso les cruïlles i els camins per on transito i m’ho pregunto. Ho tornaria a fer, m’imposo amb veu ferma i clara tota feta d'impostura, un decorat de seguretat. Que ho tornaria a fer hauria de ser veritat.

No hi soc, en aquesta resposta absoluta. No me la crec. I si pogués tornar enrere ho no-faria les vegades que calgués. M’esmenaria sense pena, acotant el cap. No ho tornaria a fer, no, allò i allò altre. Solemnement.
Data de publicació: 23 de novembre de 2018
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze