Carrer Fluvià, pis de la tieta Flora. Una tele encesa. La casa del reloj. Un pallasso amb la cara blanca m’espanta tant que esdevindrà el meu primer record.

Així em va néixer la fòbia als televisors en dansa. Era veure que feien aquell badall que fan quan es desperten i posar-me a plorar. Els pares només podien mirar la tele quan jo dormia, com si fos una pràctica clandestina.

Via Júlia número 140, botiga d’electrodomèstics Gausa, molt abans que sigui reconvertida en un establiment Miró. Quatre de la tarda. Tinc dos anys i mig. Semblo una nena com cal fins que tots els televisors de la planta s’encenen de cop.

Clients i empleats van pensar que m’havia agafat un atac epilèptic. Els plors i les convulsions d’aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria. Algú va avisar una ambulància. El remei va arribar gràcies a ma mare: apagueu les teles i li passarà tot.

Vaig créixer ignorant la pantalla casolana: encara avui no em veureu fer mai el gest de prémer l’on. Però trenta anys després de l’episodi al Gausa, em van proposar que escrivís crítiques de televisió en un diari. Una feina surrealista –experta en tele? jo??– que m’obligava a plantar-me davant l’aparell una estona cada dia.

Sí, vaig acceptar l’oferta: era un repte i una teràpia i coses més rares passen pel món. Suposo que em vaig curar: ara la tele segueix sense fer-me gràcia, però juraria que ja no em fa por.

Eva Piquer

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix