Foto: Annie Spratt
No fots ni brot. No fots ni l'ou. Corcó. Anar a les tres pedretes (dinyar-la). Sapastre. Galifardeu. Tros d'ase. Mosquit d'aixeta. Pansit. Mico filós. Encantòrum. Mòmium. Rampoina. Pot. Espavil! Que només fas el mec. Sembles un arreplegat. Aparia't abans de sortir! Microbi. Tot s'ho queda, és com una garsa. Ai, les cabòries. Té el cap enquilosat. Té tan a prop les dents que no pensa en els parents. És més falsa que un duro sevillano. Em fa basca. Que el bombin. Totxo! Ell fa de formiga i tu, de cigala. Mira com s'estarrufa, ja fa la farolada. Ruc per ruc, més val carregat que buit. No siguis misèries. S'està tronxant. Gent jove pa tou. Ai, xateta. Ai, fill meu. Quin goig que fas! Sembles una artista. No s'aguanta ni els pets. Està cascat, eh?
La cançó que em cantava ma besàvia quan jo era petita: si la sogra es desmaia, aiguaràs, aiguaràs; i si no li fa efecte, salfumant, salfumant. Mira com es fa l'enterat, és un saviruc. Hosti, quina malícia que em fa. Quin femer, quin merder, quanta brutícia. Pelleringo. Encarcarat. Enciam. Trunxo. Muermo. Guaita. Mita'l. Toixonet. Bacona. No siguis bleda. Pinyonet, mongeta, cigró, pesolet, rossinyol. Figaflor. Quins pebrots. Naltros 'nirem a tombar. Au va au va, tira. Si es té gana, tot és bo. Ganàpio. Sembles un perdigot. Tabalot, quin temperi. No em prova això. Dorm com un tronc. Sembla un mort. Estaquirot. Escarransit. Encén el foc a terra. És de l'any de la Quica (o de la picor). Vaig a fer recados. Avoi quatre. Cabut. Bufona. No t'arronsis. Cap de suro. Borinot. Ves al cel obert. El ginoll. És un tap de bassa. Està tarat. Està com un llum de ganxo. Que no ho veus que és un penco.
No diguis blat al sac fins que no sigui a dins i ben lligat. Has 'nat a cala Maribel? Quanta teca. Quin tiberi. Hosti si vaig xalar. Fotem el camp? Au, bon vent.
"Postals" són textos que Gemma Ventura Farré envia des dels llocs on viu: ja siguin interiors (com la memòria) o exteriors (els carrers i països per on volta).
