​Les paraules de casa

No fots ni brot. No fots ni l'ou. Corcó. Anar a les tres pedretes (dinyar-la)

Foto: Annie Spratt

 
No fots ni brot. No fots ni l’ou. Corcó. Anar a les tres pedretes (dinyar-la). Sapastre. Galifardeu. Tros d’ase. Mosquit d’aixeta. Pansit. Mico filós. Encantòrum. Mòmium. Rampoina. Pot. Espavil! Que només fas el mec. Sembles un arreplegat. Aparia’t abans de sortir! Microbi. Tot s’ho queda, és com una garsa. Ai, les cabòries. Té el cap enquilosat. Té tan a prop les dents que no pensa en els parents. És més falsa que un duro sevillano. Em fa basca. Que el bombin. Totxo! Ell fa de formiga i tu, de cigala. Mira com s’estarrufa, ja fa la farolada. Ruc per ruc, més val carregat que buit. No siguis misèries. S’està tronxant. Gent jove pa tou. Ai, xateta. Ai, fill meu. Quin goig que fas! Sembles una artista. No s’aguanta ni els pets. Està cascat, eh?
 
La cançó que em cantava ma besàvia quan jo era petita: si la sogra es desmaia, aiguaràs, aiguaràs; i si no li fa efecte, salfumant, salfumant. Mira com es fa l’enterat, és un saviruc. Hosti, quina malícia que em fa. Quin femer, quin merder, quanta brutícia. Pelleringo. Encarcarat. Enciam. Trunxo. Muermo. Guaita. Mita’l. Toixonet. Bacona. No siguis bleda. Pinyonet, mongeta, cigró, pesolet, rossinyol. Figaflor. Quins pebrots. Naltros ‘nirem a tombar. Au va au va, tira. Si es té gana, tot és bo. Ganàpio. Sembles un perdigot. Tabalot, quin temperi. No em prova això. Dorm com un tronc. Sembla un mort. Estaquirot. Escarransit. Encén el foc a terra. És de l’any de la Quica (o de la picor). Vaig a fer recados. Avoi quatre. Cabut. Bufona. No t’arronsis. Cap de suro. Borinot. Ves al cel obert. El ginoll. És un tap de bassa. Està tarat. Està com un llum de ganxo. Que no ho veus que és un penco.
 
No diguis blat al sac fins que no sigui a dins i ben lligat. Has ‘nat a cala Maribel? Quanta teca. Quin tiberi. Hosti si vaig xalar. Fotem el camp? Au, bon vent.

Comentaris

    Anònim Gener 7, 2021 9:02 pm
    En Llepis i en Llepes feien un bagul. En llepis les tapes i en llepes el cul
    Núria Bonvehí Febrer 8, 2020 9:02 pm
    El pinxu li va dir al panxo vols que et puntxi amb un punxó , el panxo li va dir al pinxu , punxa’m però a la panxa no! ?
    Anònim Febrer 8, 2020 7:02 pm
    Vailet, Xic, Llepafils, Calentona (bossa d'aigua calenta) Oncle, Candeles (mocs) Capell,
    Anònim Febrer 7, 2020 6:46 pm
    Bossa de malla per anar a comprar el gel per la nevera (de gel)
    Anònim Febrer 7, 2020 11:18 am
    Ninot. Poc birot.
    Xarbotat Febrer 7, 2020 8:12 am
    És ben vist i obligat de recuperar vocabulari i girs populars i antics, avui molt en desús. Personalment, tot i tenir la mare estrangera, a partir d'una certa edat vaig començar a fixar-me i procurar retenir les expressions de gent més gran i m'esforço per incorporar-les en la parla quotidiana. Opino que és tant o més enriquidor que emprar neologismes o cultismes. Digueu-me xarbotat, cap de trons, baliga-balaga, salta-marges o que tinc pardals al cap, però és l'única manera de fer perviure la nostra llengua ancestral, havent d'afrontar una forta immersió a causa del fet migratori, especialment, de l'àmbit castellà i hispà (amb l'afegit que els no castellanoparlants, com ara russos, romanesos, xecs, àrabs, etc., empren aquesta llengua vehicular per fer-se entendre).
    Anònim Febrer 7, 2020 12:37 am
    Falta : mirar prim, escanyapobres, batussada, ploramiques, riure per sota el nas, sant tornemi, somiatruites, fot-li fort, enreda que fa fort, si cau la casa no et trobarà dins, descambiar la pesseta..... I moltes d'altres
    Sònia Pujol Febrer 6, 2020 5:15 pm
    Hi he trobat a faltar "tapa de cossi" com tap de bassa i "portar molta Xisca a sobre" =anar molt i molt brut.

Respon a Sònia Pujol Cancel·la les respostes

As Times Goes By
You must remember this/ A kiss is still a kiss/ A sigh is still just a sigh
Més entrades...