A voltes el món s’atura però no en baixem. Ens quedem a mig camí del no-res, abraçats al vertigen sense haver demanat parada, esperant (un desenllaç de merda? un miracle?) amb més resignació que esperança. No fa pas tant ens distrèiem amb qualsevol cosa i ens semblava estúpid olorar les flors.
Fins que s’acaba el parèntesi. Les portes s’obren i es tanquen, la nova rutina arrenca i, contra pronòstic, constatem que encara hi som: estabornits, amb ferides que no deixaran de sagnar, amb cara de ves a saber si el futur existeix. Potser més desperts que abans, quan volíem creure que el trajecte era cíclic i que el final de la línia n’era també l’origen.
Que no, no ens calia gens aquesta sotragada. Però ara que hem palpat l’abisme, serà difícil ignorar les tulipes.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
