Foto: Amber Maxwell Boydell
Ada, De les paraules
Et buscaves la llum al mirall de la perruqueria mentre els cabells anaven caient a terra –més curt, més curt, molt més curt encara. Buscaves l'esclat del sol a les pupil·les, el verd que vessa pertot, les ganes de mar i de pedres calentes i d'arbres arrelats que creixen a desgrat de totes les ventades. Et buscaves la llum, i encara no. Fa fred, encara, i la primavera sense cortina és un record d'altres dies, d'altres estades en altres llocs que no són aquest d'avui. Els comiats al port deixen una ombra soterrada i persistent, i l'abraçada és solament una promesa a l'altra banda de l'oceà que no s'acaba. I és en l'ombra, diuen, que cal buscar el que has perdut. Et talles els cabells ben curts, molt més curts, perquè els ulls se't mengin la cara, i et nues al coll una bufanda de color taronja abans de sortir al carrer. El somriure ple de llum et deu estar esperant, pacient, amagat darrere alguna cantonada.
* text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
