Foto: Jari Schroderus


Havia après massa d’hora que res substitueix la mirada amorosa de la mare ni l’entrega incondicional del pare. No havia tingut el que la seva imaginació benèvola li havia promès, sinó el que la vida implacable havia decidit. Havien desfilat sense quedar-s’hi amics, certeses, professions i esperances. Sabia que la queixa és obscena. I el dolor, de proximitat: la malaltia que trasbalsa, el somni esclafat, la indiferència del veí i el secret punyent.

Fins que va descobrir que encara tenia a qui estimar i s’hi va aferrar com un nàufrag. Potser no es podia vanagloriar de la seva sort. Però ja no es queixaria de la desgràcia. Passés el que passés no en seria la víctima. Mantindria sempre l’amargor a distància. I si un dia s’havia de tornar a enfonsar en la tristesa, mai més el dol li tacaria l’ànima de negre.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix