Cambres pròpies I que el temps vagi passant Un bon dia tornes a fer clic: la passivitat no és cap virtut però la paciència, sí
Cambres pròpies Ningú et garanteix que l'encertaràs Seguir les decisions dels altres desgasta, indigna i despersonalitza
Cambres pròpies Per golejada Creies que el que comptava era allò que feies, com ho feies, el suposat desplegament de talent
Biblioteca Estigues atent al món Sovint és més sorprenent el que passa que el que som capaços d'imaginar
Cambres pròpies No són els nous trenta La dècada dels quaranta és la de les decisions límit, la baula accelerada entre els 20 i els 60
Cambres pròpies Compliquem-nos la vida Trenquem rutines, obrim-nos de mires, capgirem-ho tot i deixem-nos d'amiguismes
Cambres pròpies La cançó dels Soldevila I no sé ben bé quan vaig descobrir que, de fet, pertanyia a Nina Simone
Cambres pròpies El que has après Qui no compra regals ni es reuneix amb la família s’aixopluga en evasions a mida
Cambres pròpies Senyora? No ho ha fet amb ànim d’insultar, i ni tan sols puc argumentar que sigui una calúmnia
Cambres pròpies El dret a no saber qui sóc De vegades, potser decideixes no mirar gaire endins; no buscar-te per no trobar-te
Cambres pròpies El document que en dóna fe Cada vegada que ho veus tot junt: estat civil-edat-gènere-nacionalitat-filla de, et reconverteixes en espectadora encuriosida de tu mateixa
Passadís La reivindicació de l'ara i aquí L'exposició de Carlos Bunga a la Capella Macba explora el caràcter efímer del temps
Cambres pròpies Les veus de dins Qui es crea personatges i situacions a mida acaba sent víctima de les pròpies ombres