Foto: Mikko Kaaresmaa
Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res. La frase, d’Umberto Eco, és empíricament certa. Ja podem dir als fills que és important que llegeixin, que estalviïn o que ajudin els qui pateixen: o prediquem amb l’exemple o tururut. També a l’escola els mestres ensenyen més amb les seves actituds que amb les seves lliçons. Passa amb els aprenentatges, amb l’amor, amb l’amistat i amb les relacions humanes en general: la veritat esclata quan cauen les màscares.
No falla: el millor d’una entrevista comença en el moment que apagues la gravadora. Llavors l’entrevistat es relaxa i et regala frases que li surten de l’ànima. Es mostra tal com és quan deixa d’estar preocupat per mostrar-se tal com vol fer veure que és.
Som el que fem i no pas el que diem que fem. Encara sort que vivim en societat i ens podem observar de reüll els uns als altres. Veure com alguns individus malparlen de terceres persones ens permet deduir què diran de nosaltres quan no ens tinguin davant, o quan arribi el dia en què deixem de caure’ls en gràcia.
Les aplicacions per lligar són un invent amb trampa: en un perfil virtual tant tu com jo mostraríem la nostra cara més amable (i la més fotogènica). Abans lligàvem a la feina i teníem una oferta força més limitada, però la possibilitat d’encertar-la era més gran, perquè coneixíem els candidats potencials des de tots els angles. Vèiem com es comportaven amb la resta de companys, com reaccionaven quan el cap de secció els cridava l’atenció o què proposaven a l’assemblea del comitè d’empresa. Ens podíem enamorar d’algú fins i tot quan aquest algú no estava intentant enamorar-nos. O justament per això.
4
0
