Foto: Andrea Jofre


Un dia voldré tenir un jardí, penso. Un de petit, no em cal pas gaire, on s’hi facin flors i les fulles del que sigui hi verdegin sense fer-los gaire cas i pugui veure-hi algun ocell, alguna bèstia, fent d’espieta, jo, darrere el vidre d’una finestra. Que quan plogui a bots i barrals s’hi entolli sempre el mateix racó i hi hagi un tros més fosc i menys viu on no hi toqui mai el sol. No sé pas si podrà ser, tot això. A les jardineres d’obra d’ara se m’hi ha mort de tot; ciclàmens a l’hivern, una sempreviva groga. Dos geranis nuosos hi resisteixen, cada cop menys, els anys, els fums i papallones i el meu poc afecte.

Els matins de cada dia em trobo amb els llocs de cada dia; amb els semàfors, els edificis, el pare i els nanos amb cara de son, la dona menuda que passeja el gos, vells tots dos. I amb un roser que fa de fita per a la part final del primer trajecte. Fa roses blanques, poca fulla, és ben auster, però floreix tot l’any i tot l’any el veig treure el cap darrere el mur de ciment lleig que el separa del carrer. Ara poncelles, ara roses tibants com un puny, ara un manyoc de pètals d’un blanc gastat i sec.

Els matins de cada dia, passant-hi pel costat amb l’atabalament del rellotge i la son que em dura massa, em sona a dins el cap el primer vers d’una cançó de Nadal que vaig aprendre de petita, com si fos un nom, «un roseret eixia». I amb aquestes tres paraules i el veure’l cada dia m’he apropiat d’aquest roser que no és meu, que viu darrere una paret grisa i regalimada de brutícia de ciutat i que floreix com m’agradaria que florís un roser al jardí que voldré tenir un dia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 17, 2020 | 20:57
    Anònim gener 17, 2020 | 20:57
    Que bonic aquest petit conte. M'ha donat alegria. Tan senzill però al mateix temps tant ple de poesia.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 18, 2020 | 22:13
    Anònim gener 18, 2020 | 22:13
    Jo trobo molt a faltar un jardí que tenia i em feia de refugi de la gran ciutat quan ja no podia més. Hi penso sempre i aquest text ho descriu perfectament

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix