El dia que tocava piscina se’m ficava una serp a la panxa. De vegades la serp era tan de veritat que la mare em feia una nota on deia avui l’eva no pot fer natació perquè, pobreta, té una serp a la panxa. Infància, dos punts: l’època estranya en què, tot i sentir-me peix fora de l’aigua, em vaig arribar a creure que jo era de secà.

Vaig trigar temps a descobrir que soc de regadiu. Però això de l’autoconeixement va com va. Encara em va costar més descobrir que tinc les orelles minúscules. I les orelles se’m veuen, si les busques bé; les aletes, ni així.

Estiu dels dotze anys. Les Piscines. Un paradís a mida de famílies de classe obrera, patrocinat per l’empresa on treballava el pare. N’hi havia tres, de piscines a l’aire lliure. A mi se’m trobava a la mitjana, de metre i poc de fondària. Gairebé sempre de peus a terra, no fos cas.

Ja havia fet la digestió –que em tornin les hores invertides en esperes que evitaven hipotètics talls de digestió– quan vaig sentir que em cridava, vull dir que em reptava, la piscina olímpica: immensa, profunda, imponent. Tu, la del banyador verd, oi que no goses.

D’adulta he après, crec, a no caure en provocacions fàcils. Però aquell dissabte em vaig dir doncs mira, provaré de ser una altra. En lloc de baixar per l’escala amb cara de sí-però-no m’hi vaig tirar decidida, em vaig posar a nedar com si en sabés i encara nedo ara. Des d’aleshores soc dofí, sirena, barca.

La de secà era la serp, que es devia ofegar entre braçades.


Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sali a maig 03, 2017 | 11:03
    Sali maig 03, 2017 | 11:03
    Aquestes intuicions que venen de cop i no hi ha temps per reflexionar-les, gairebé funcionen sempre. Jo també vaig agafar una guitarra i em vaig posar a cantar una cançó davant de un gran públic. Ni vaig triumfar ni vaig seguir, però em va quedar la complaença de la valentia d'haver-ho pigut fer.
  2. Icona del comentari de: Laura Ollé a maig 03, 2017 | 15:51
    Laura Ollé maig 03, 2017 | 15:51
    Aquest escrit m ha recordat quan em vaig llençar des d'un trampolì d uns 3 o 4 metres i també tenia uns 12 anys.Em fugia el vor de llic mentre em llençava.Després, un orgull i una satisfacció brutals...aixó sí, amb una taquicàrdia que va durar quasi mitja hora.
  3. Icona del comentari de: glòria olivella a maig 07, 2017 | 12:06
    glòria olivella maig 07, 2017 | 12:06
    Doncs, noies, jo continuo amb la serp a la panxa i de secà. Enamorada del mar des de la sorra o les roques.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix