Per al meu fill, per als meus pares



Per fi avui ha fet vent i hem pogut anar a la platja amb el meu net a fer volar l’estel. El mar bramava de mala manera, estàvem sols. Per un moment he pensat si no en feia massa, de vent, però a poc a poc hem pogut anar deixant el fil i l’estel s’ha enravenat a dalt de tot, entre els núvols. Un cop m’he assegurat que el podia dominar, li he passat les regnes al nen. L’haguéssiu vist! Semblava un nen dels d’abans, fent anar l’estel, no amb la santa maquineta tot el dia. Era una visió tan bonica que he agafat el mòbil per fer-li una foto per als seus pares, però mentre buscava la càmera del whatsapp, tot d’una he sentit un crit. He apartat la vista de la maleïda pantalla i he mirat al meu voltant. On era el nen? He enlairat al cap i llavors l’he vist, allà dalt, volant, a uns trenta metres mar endins, agafat a l’estel.

–Avi! –em cridava–. Avi!

Déu meu, he pensat abans de dir:
–Nil, corre! Deixa el fil i cauràs a l’aigua!

–No! Em fa por el mar!

–Des de quan et fa por el mar a tu?! Deixa’t anar! Jo et vindré a buscar nedant!

–Tu no saps nedar, avi!

És veritat. A diferencia d’ell i dels seus pares, a nosaltres ningú no ens va ensenyar a nedar de petits, i la seva àvia i jo amb prou feines ens aguantem. Abans que el vent s’acabés d’endur aquella criatura, he tornat a cridar:

-Una mica sí que en sé! Va Nil, deixa anar l’estel, coi!

No sé si per fer-me cas, o perquè ja no podia més, finalment ha deixat anar el fil i mentre l’estel es perdia enllà dels núvols, el meu net ha caigut a l’aigua.

–Avi, avi! –ha cridat quan ha emergit a la superfície, fent veure que s’ofegava.

Naturalment, no m’he mogut. Com volíeu que em mogués? Ho ha fet ell, tot solet, movent un braç i després l’altre, un braç i després l’altre, i és que ja té nou anys.

–Com que sabies nedar, eh!? –m’ha renyat enfadat con una mona quan ha arribat a la vora.

–T’he dit una mica, només. Què volies? Que m’ofegués i quedar-te sense avi?

Pepe Puig

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Carme M a març 24, 2021 | 12:35
    Carme M març 24, 2021 | 12:35
    Quina llastima que molts nens ja no sapiguen que ės un estel.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 28, 2021 | 23:06
    Anònim març 28, 2021 | 23:06
    El conte és molt bonic. Conec l'avi

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix