pepe.puigponsa
Passadís
Publicacions
La quarta paret
Fils del teatre
I llavors els fils em duien a imaginar l’home o la dona que hi havia darrere, i ja no escoltava la veu dels personatges sinó una veu impostada
La quarta paret
Un escenari a mida per dir-se adeu
Retrobar-se amb aquells de qui et vas separar un dia amb gran aflicció no té gaire sentit, i, si pel que sigui et retrobes, només serveix per corroborar que no té cap sentit
La quarta paret
L'espectador
Perquè no sembli que els espio, faig servir la pantalla del mòbil, però ha arribat un moment que no me'n puc estar i me'ls començo a mirar descaradament
La quarta paret
La paraula
Aquella nit vaig somniar una entrega de premis del cinema d’un país imaginari, on els guardonats feien el seu sermó en persa, japonès, turc, portuguès, danès, fins i tot en català
La quarta paret
Cal o no cal, aquesta és la qüestió
Em vaig imaginar la infinita renglera d'actors que havien dit el famós monòleg abans que ell, i tot plegat em ressonava com una conya marinera, una broma compartida
La quarta paret
La comèdia dels assajos
També sé que el tiet Climent es passava els dies darrere el taulell de la carnisseria, remugant en veu baixa el seu paper mentre esmolava el ganivet o tallava l’embotit
La quarta paret
El teatre nostre de cada dia
No m'ho esperava gens, que la mare fos capaç de retreure’m això (tot i tenir raó), però encara em sorprèn més que ho hagi fet davant de tanta gent
La quarta paret
L'art de fer pujar la família a l'escenari
No caldria repartir ni els papers: perquè els papers ja els duríem apresos de molt temps enrere
La quarta paret
Tres adolescents a la recerca d'autor
Aquella petita aventura va trasbalsar el meu cor de nen de ciutat
La quarta paret
La vida (i la mort) al teatre
I llavors les famílies ens dispersàvem per acostar-nos als nínxols dels nostres difunts
La quarta paret
Molière, el comediant
Des de molt petit havia començat a desenvolupar una hipocondria tossuda com una mula i tenia necessitat d’una obra que se’n rigués d’aquest mal i de passada de mi mateix
Tomàquet verd fregit
El dia que el toro i el torero es mirin de debò
Quan vaig sortir del cine vaig pensar que la pel·lícula no m’havia agradat gaire, però ja han passat uns dies i no aconsegueixo oblidar-me’n
Tomàquet verd fregit
Les pel·lícules que no ha vist ningú
Més que cine lent, és cine detingut, essencial, aquella mena de cine que forma part d’una tradició d’obres estranyes, poètiques, silencioses, quasi mudes
Veure’n més
