Sempre hi ha un quadre que et roba inesperadament el cor. Primer el veus de lluny, ni tan sols saps de qui és. Per no saber, no saps ni si és bo. T'hi vas acostant, busques la distància exacta. Sí, definitivament t'agrada. Té alguna cosa que no sabries definir, un magnetisme que t'atrau i que fa que no en puguis apartar la mirada. Per fi t'hi apropes i llegeixes el nom de l'autor i el quadre. No en saps gran cosa i et tornes a allunyar. Al teu voltant, la gent va observant les diferents pintures i ho fa al ritme amb què la gent observa les pintures quan va de museus. Alguns s'aturen en aquesta o altra obra, però ningú no s'atura davant del mateix quadre on ets ara. Per comprovar si la teva presència els inhibeix, te n'apartes una mica, però ningú ho aprofita per prendre't el lloc. No deu tenir cap mena de valor, penses. T’hi tornes a acostar i te'l tornes a mirar. Seria una mica excessiu parlar d'enamorament, però és exactament el que t'està passant: t'estàs enamorant d'un quadre.
Una hora més tard, te'n vas del museu i només sortir per la porta ja et venen ganes de recular. Però te n'estàs. Vols comprovar si és un enamorament efímer o dels que fa època. A l'hora de berenar encara hi penses, i després d'anul·lar la cita del vespre, te'n tornes al museu. Puges els dos pisos, entres a la sala i busques el quadre. És inexplicable que t'estigui passant això a la teva edat. Dues hores més tard, se t'acosta el vigilant i et diu que és l'hora de tancar.
—Jo també m'hi vaig obsessionar fa molts anys —et diu—. De fet, em vaig fer vigilant per estar-ne a prop, i avui t'he de confessar que m'has posat gelós...
Sense saber si et parla seriosament, te'l quedes mirant, fins que li dius:
—Però si no té res...
—És cert, no té res, però crec que justament és això el que em va atraure tant.
—Parles en passat, veig.
—Sí, forçosament, han passat molts anys i els sentiments han canviat. ¿Anem?
L'acompanyes amb una certa recança cap a fora, te n'acomiades, i un cop al carrer t'esperes assegut en un banc fins que el veus sortir amb roba de cada dia i una tristor encara més gran que la que tenia al museu. «Jo no em penso fer vigilant per estar a prop del quadre», penses alhora que comences a traçar un pla.
