Tomàquet verd fregit

"Tomàquet verd fregit" és una secció de Pep Puig en què escriu a la seva manera sobre les pel·lícules que li agraden, amb el desig de compartir-les amb la gent.

Fotograma de la pel·lícula «Llet».
Tomàquet verd fregit

Les pel·lícules que no ha vist ningú

Més que cine lent, és cine detingut, essencial, aquella mena de cine que forma part d’una tradició d’obres estranyes, poètiques, silencioses, quasi mudes
Pep Puig
Fotograma de «Cinema Paradiso».
Tomàquet verd fregit

Fer-se gran al cine

Pots veure en directe com aquell nen o aquella nena travessa la porta de la infància per passar a ser una altra cosa
Pep Puig
Foto: Wesley Tingey
Tomàquet verd fregit

Estic tan cansat de tu, Amèrica

No es pot calcular el mal que ha fet el Hollywood de les últimes dècades al cine, jo mateix hi hauria calat foc
Pep Puig
Fotograma de «Breu encontre» de David Lean.
Tomàquet verd fregit

Breus encontres

La majoria d’aquests amors són breus per la senzilla raó que són impossibles: o un dels dos se n’ha d’anar, o un dels dos està casat, o ho estan els dos
Pep Puig
Escena de la pel·lícula «Annie Hall».
Tomàquet verd fregit

Filmoteca mon amour

Ara que és al cor del Raval, una altra de les gràcies és que la pel·lícula comença molt abans d’entrar a la sala i no s’acaba fins molt després
Pep Puig
"Anora" (2024), de Sean Baker
Tomàquet verd fregit

Quan les crispetes són el motiu

Crec que és per això que en general detesto el cine nord-americà: perquè es passa l'ètica pel folre
Pep Puig
"El sol del membrillo", de Víctor Erice (1992). Per a l'article "Els subtítols del silenci"
Tomàquet verd fregit

Els subtítols del silenci

Aquest és el territori d’una bona colla dels petits grans films que es fan avui dia: el de la confessió
Pep Puig
"Alcarràs", Carla Simón (2022)
Tomàquet verd fregit

El (bon) cinema que ens adorm

Ens reclama un posat pròxim a la meditació, com quan anem de viatge en tren i enganxem el cap al vidre
Pep Puig
«Amarcord»: estimat Federico
Tomàquet verd fregit

«Amarcord»: estimat Federico

De cop va interrompre el silenci unànime de les cigales el crit desesperat de l’oncle Teo: Vull una dona!!
Pep Puig
Veure’n més
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi