Text escrit arran de veure Decadència, de Steven Berkoff, interpretada per Carles Martínez i Míriam Alamany. A la Sala Atrium, dins la programació del festival Grec, fins al 27 de juliol.
La decadència humana no té límits. És una pornografia que ens retrata com a espècie tarada. Revulsiva, no podem deixar de mirar-la. Amb una mica de sort, ens escandalitza, encara. A la sala Atrium, la podem contemplar encarnada en quatre personatges interpretats per dos actorassos. S'hi lliuren des de les ungles de les mans fins a la planta dels peus. Dues parelles generen cobdícia, enveja, ambició, mentida. Mentre els de classe alta s'empatxen amb caviar, parmentiers, filets mignon, llagostes i xampany, més xampany i més xampany, els qui estan a sota tramen venjances impossibles. Tot resta en la seva imaginació recargolada mentre els de dalt ni s'immuten. Sempre seran els de dalt i el seu únic entrebanc a la vida serà vèncer l'avorriment.
La figura de Lady Macbeth, no explícita però present, planeja per l'escenari decorat amb natures mortes i olis barrocs, on les àligues devoren músculs de déus abatuts. El sexe és un recurs per exercir el poder. El sopar és una pausa per demostrar superioritat. L'amant és el graó per aconseguir un objectiu. No hi ha plaer. Només un desig insaciable que vira en horror. La coreografia compulsiva i la música obsessiva reforcen la deriva cap a un món immoral. El muntatge em remet a l'assaig que acaba de treure Laura Llevadot: Quatre mil dos-cents vint-i-set suïcidis no exemplars. La pensadora ens fa un retrat de la nostra societat insaciable i, per tant, evocada a la desgràcia, l'apatia i la depressió. “La qüestió no és si els índexs de serotonina baixen o no, la pregunta que ningú no respon perquè és política és per què aquests índexs ens estan baixant tant a tots plegats”. Una possible resposta és a la Sala Atrium, aquest juliol.
"Ad libitum" és una secció de relats escrits per Ada Castells després d'haver anat al teatre.
