Maria Gargot
Maria Gargot

Sempre ens enamorem de l’altra. En el meu cas, l’altra era la germana de la meva dona. Li ho vaig fer saber el dia del meu casament, a l’hora del ball, quan ja anàvem tots bastant pets. M’he casat amb la teva germana només per estar a prop teu. No es va espantar. Al contrari, va riure i, vanitosa com era, fins i tot es va sentir afalagada. Després vaig ballar un tango d’home a home amb el seu marit i li vaig dir el mateix, m’he casat amb la Carlota per poder estar a prop de la teva dona, i ell també va riure. Ja tenien un nen, després en van tenir un altre i després es van separar. Es veu que la meva cunyada tenia un caràcter difícil, la prova és que amb cap de les noves parelles no va durar gaire, ni tan sols les duia als dinars familiars. En va dur una, un tal Simó, guionista de televisió, o així és com ens el va presentar.

–A tu t’agrada la Mariona, oi? –em va demanar el Simó havent dinat, en un moment que ens vam quedar sols fent el cigarret.

–T’ho ha dit ella?

–M’he fixat en com la mires.

Vaig riure. S’havia fixat en com la mirava, però s’hi havia fixat perquè la meva cunyada li havia dit que s’hi fixés mentre venien amb el cotxe cap a casa. No van durar gaire, tampoc. A la meva cunyada no hi havia qui l’aguantés, però a aquell tal Simó encara menys. Uns anys després també em va tocar a mi el moment de separar-me, els fills ja eren grans. No duia ni una setmana instal·lat provisionalment a casa d’un amic quan vaig rebre un whatsapps de la Mariona, que em volia veure. Vam quedar a mig camí, si és que aquest concepte es pot aplicar en aquests casos.

–Si et separes de la meva germana no em veuràs més –em va dir mentre fèiem una coca-cola.

Vaig somriure, una mica parat d’un xantatge tan barat. No era mentida que la Mariona era el meu amor secret de tota la vida, tampoc ho era que el temps ens havia passat per sobre com una locomotora, sobretot a ella. Però no sé per què al final no em vaig separar, i encara avui, una pila d’anys després, ens seguim veient en els àpats familiars i a la tarda anem tots junts al cine.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Alba Centelles a juny 03, 2021 | 07:01
    Alba Centelles juny 03, 2021 | 07:01
    Molt maco!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix