Foto: Min An


Ha sortit el sol i ja m’atreveixo a escriure. Ha sortit el sol i cantussejo allò d’Antònia Font: I quan va sortir es sol, després de quatre dies, pensaves i fumaves i vares dir “què mires?”. I es dies no s’aguanten, sa vida s’erosiona, m’anul·la i m’hipnotitza aquesta grapadora.

Ha sortit el sol i recordo una nit al Liceu, amics amb bigoti macarra, les coincidències, el pas del temps, les ventades d’aquests anys. On deuen ser els llençols de l’àvia que van sortir volant una nit pels cels de Sant Andreu? Aquelles ventades; aquestes, tan tremendes.

Les platges de Barcelona han perdut dos metres de sorra pel temporal. I la cosa venia de lluny, que són molts anys perdent-ne, es veu: entre 2013 i 2017 han decrescut en 7000 metres cúbics de sorra. És la pujada del nivell del mar, l’escalfament del planeta, les xancles dels turistes que s’enduen, enganxats a la sola, milions de granets de sorra cap a Stuttgart, Roma, Osaka.

M’anul·la i m’hipnotitza aquesta pala excavadora traient sorra d’aquí, recol·locant-la allà, els objectes que ha vomitat la mar i que no puc tocar. Entre ells, una armilla salvavides de 1972 que espera el seu moment de glòria per poder salvar alguna vida. Recordo altres revelacions en aquesta platja: fonaments de barraques del Somorrostro que cada primavera queden al descobert entre les aigües de la riba. Memòria persistent que no vol ser esborrada. Aquí va haver-hi cases d’algú, insalubres, precàries, de gent que potser va construir aquests túnels de metro que avui et porten pels budells de la ciutat. Aquí va haver-hi un desallotjament massiu, aquí està havent-hi un desallotjament massiu. Del barri, del planeta. Necessitarem totes les armilles.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix