Foto: Niklas Morberg


Cinc dies abans que arribessis em vaig fotre de cap per les escales. I mira, et rebo avui amb una mà enguixada, teclejant-te lletra per lletra i entrenant una paciència que no he tingut ni tinc.

Vaig embalada pel món, crec que és important que ho sàpigues, avui que comencem a viure plegats. Perdo coses sovint, de fet, veuràs que no tinc cartera, que el carnet de conduir ves a saber on és i que he de tornar els llibres a la biblioteca des de no sé fa quan. Ah, i acostumo a fer tard fins i tot a les cites que em venen de gust. També tinc per sistema prendre’m a pit les coses que potser no són importants, i és veritat que tanta intensitat em desborda, però no sé viure d’una altra manera.

Potser m’hauria d’haver presentat millor, ara que ho penso. Dir-te que soc forta, decidida, valenta. Però seria mentida: em moro de por d’amagat –digue’m si tremolar en silenci no és de covard– i abans que se’m trenqués l’os del dit petit ja s’havia fet malbé alguna part de mi.

Però espera’t. Això crec que t’agradarà saber-ho, perquè és tot el que tinc i et dono: les persones que són a prop meu. Són poques i les he anat trobant de mica en mica, d’aquí i d’allà. Són bones, saps? Van de cara i tenen una vista afinadíssima per veure el que no sé veure. Potser és el que et demanaria que cuidessis més. Perquè em volen així com soc, llegeixen el que no dic i tenen una destresa admirable per desembolicar els nusos mentals amb què jo mateixa m’enredo. I amb tot de fils a la mà, un diumenge qualsevol, em diuen: mira, aquesta ets tu. I no fan ganyotes.

Estimats vint-i-vuit, ja en tenim catorze a cada cama, qui sap si això vol dir que tindrem un any en què caminarem al ritme del que arribi. O si caurem i tu m’hauràs d’arrossegar a mi, o al contrari. Però deixa’m dir-te que així d’entrada tenim molt de guanyat: m’emociona saber-me estimada i saber que estimo el que tinc i faig. Que és una sort immensa estar viva i que encara ho és més sentir-me’n.

Vint-i-vuit, el que hagi de venir, viu-ho. Que ves a saber quantes coses caben dins d’un pronom.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Una del 1990 a novembre 05, 2018 | 22:21
    Una del 1990 novembre 05, 2018 | 22:21
    Gràcies per regalar-nos cada 5 de novembre un dels teus textos. N'hi ha algunes que l'esperem any rere any per no sentir-nos tan estranyes...
  2. Icona del comentari de: Anònim a novembre 06, 2018 | 13:43
    Anònim novembre 06, 2018 | 13:43
    Ja no sé ben be si es que en realitat em coneixes, sense jo saber-ho, i quan escrius parles de mi en comptes de parlar de tu mateixa. Gràcies!
  3. Icona del comentari de: Anònim a novembre 06, 2018 | 21:11
    Anònim novembre 06, 2018 | 21:11
    Que per molts anys poguem gaudir dels teus escrits, de la teva sensibilitat, i que siguis molt feliç :-) Eva

Respon a Una del 1990 Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix