Primer cercle: El centre comercial La Maquinista
Aquesta flaire del tercer pis que sempre crida a les panxes i aquests aparadors de roba i d’articles que fan vindre el desig. Hui passegeu agafats de la mà pels passadissos artificials d’un no-res amb botigues i assenyaleu que allà hi ha la Levi’s i que allà hi ha la Guess. I hi aneu però no feu compte de rascar-vos la butxaca: el Genís, un company de faena, ha dit que val la pena esperar-se al Rec d’Igualada. Somrieu i vos feu un piquet d’aperitiu. Aquesta nit toca sopar la nova smash burger de La Tremenda.
Segon cercle: El Mercat Medieval de Vic
¿Qui vos anava a dir que un dia seríeu adults i tindríeu tantes ganes de passejar entre paradetes de gent disfressada de VHS de 1998? La vista és ben abellidora i sembla que en qualsevol moment hi apareixerà l’Íñigo Montoya amb una espasa. Ai, mira. Ací està el formatge artesanal que vam comprar l’any passat i que ens va durar un tres i no res. Tu dus solt, ¿veritat? N’agafarem una cunyeta de vint euros. Sí, és un poc car, però és que l’artesà diu que per fer aquest formatge muny les vaques amb la Serenata de Schubert de fons.
Tercer cercle: Els sopars de parelles
Els besos esclaten contra l’aire quan vos saludeu. Muà, muà i muà, muà. Una banda sonora que és múltiple de quatre perquè al vostre cercle ja no hi ha solters. Que no passa res i sempre són benvinguts, ja ens enteneu. Però al final els veus que no s’hi troben en les converses perquè ells són més caòtics, més inclassificables. ¿Què hi busquen? Ni ells mateixos ho saben. No són com nosaltres. Nosaltres, i només nosaltres, tenim una cosa molt grossa i molt important entre les mans que es diu projecte de vida.
Quart cercle: El bufet lliure del Bonàrea
Vos ho havien dit la Vanesa i el Santi, i també la Glòria i l’Arnau, i també l’Azahara i el Matías. Que sí, que és una passada, que per nou euros pots menjar tot el que vulgues. Nou euros! Hi ha llonganisses, botifarres, panxeta, llomello... Embotits, hamburgueses, costella, canelons... I tot ben bo, ¿eh? Que qui és així de morro fi, de seguida –de seguidíssima– entén quan un àpat és de qualitat.
Quint cercle: #ambtu
A les xarxes socials hi ha tot tipus de perfils i, per sort, vosaltres no sou d’aquests pesats que només publiquen sobre llibres o sobre l’enèsima manifestació contra això d’Israel. Quina vida més trista, si només feu que parlar de llibres i abastar tots els compromisos ètics del moment. En canvi, els vostres perfils són alegres i entretinguts, tot de fotos d’experiències boniques com quan vau anar al Mercat Medieval de Vic o al bufet lliure del Bonàrea. Somrient i amb el hashtag: #ambtu.
Sisè cercle: Un musical a Madrid
A Madrid s’hi ha d’anar, ni que siga una vegada l’any. Si vos ho hagueren dit anys enrere, que vos acabaríeu aficionant al lot Gran Via més Museo del Jamón, no vos ho hauríeu cregut. Però poc després de la pandèmia vos vau deixar convèncer per a anar a vore El rey león i al final vos vau rendir als peus de la gran capital. És que no té res a vore amb Barcelona. A Madrid hi ha vida, hi ha diversió, hi ha una oferta cultural que no te l’acabes... És una llàstima, però ara per ara li passa la mà per la cara a qualsevol altra ciutat.
Setè cercle: Els comiats de solter
Heu depassat la trentena sent uns autèntics experts en comiats de solter i de soltera. En els últims anys, heu contractat circuits d’humor amarillo, heu fet festes en un vaixell amb altres grups de gent, heu viatjat a diverses ciutats de l’estat. Quins riures amb el Tomàs disfressat d’infermera –perquè la seua parella és infermera– per la Calle Laurel de Logroño. I, calla, si hagueres vist la Meri disfressada de Vilma Picapedra i ballant a tot volum Si antes te hubiera conocido pel barri Gòtic de València.
Vuitè cercle: El gender reveal amb l’Arlet i el Martí
Hi ha qui critica que una societat com la nostra estiga assimilant algunes tradicions de fora que, a poc a poc, van guanyant terreny. Com Halloween, que en qüestió de pocs anys ha desbancat la Castanyada. Xica, és que la gent està amargada i ho ha de criticar tot. Vosaltres, per exemple, esteu super emocionats de celebrar el gender reveal, que és una festa que ve dels Estats Units, amb el primer embaràs de l’Arlet i el Martí. La ginecòloga va escriure en un paper el sexe de la criatura i la informació vos va arribar amb un sobre tancat. D’ací deu dies vos ajuntareu tots, fareu una festa amb música i berenar i al final... ¡SORPRESA! Llençareu un gran núvol de pols de color rosa que heu comprat al Temu.
Novè cercle: Els diumenges
De vegades, però, també vos assalten els dubtes i els malestars. Teniu alguna baralla grossa i la vostra parella vos fa sentir incompresos, o ferits, i per uns instants sentiu la temptació d’engegar-ho tot a fer la mà. Per sort, tota foscor acaba donant peu a la llum i la llum d’una relació com la vostra són els diumenges. Eixe dia en què vos desperteu junts i en què decidiu si fer això o fer allò altre. Eixir a fer el vermut, potser dinar fora, una pel·li al sofà... Eixe dia en què la presència de l’altre serveix per a reafirmar que la realitat que compartiu, siga quina siga, sempre serà millor que saltar al buit de la soledat.
"Beneïda sou vós" és una secció en què Emma Zafón parla sobre feminismes, masculinitats i models relacionals.
