No podem plorar amb els ulls dels altres. Tampoc puc fer que t’aixequis i caminis si no has trobat encara la força per remuntar el pas. L’únic flotador possible deu ser dir t’estimo, sàpigues que soc aquí, si decideixes provar de salvar-te em tindràs a prop per fer-te de barana.
Fugim del dolor aliè i entenc prou que sigui així. Per tirar endavant ens cal fer veure que no veiem la gent que té fam i set, les mares que perden fills, les sales d’espera buides d’esperança. Sempre arriba un dia en què ens neguen el pa i la mel o rebem una trucada o el pronòstic és implacable.
Estem programats per anar a la nostra, però no vull ser sorda i cega i muda davant dels plors del món. Em vull poder posar on ets i mirar d’intuir què et passa per dins. Vull que totes i cadascuna de les guerres em matin una mica. Vull que els monstres m’espantin ni que no n’hi hagi cap a sota del meu llit.
Soc gran, tinc pelats els genolls i el cervell. Però m’autoenganyo i jugo a imaginar un demà on no faltin flors ni petons ni paraules boniques. En aquest futur que potser existirà, vindrà un canvi de temps i notaré que em fa mal la teva ferida.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
