La primera vegada que vaig néixer no vaig escollir la ciutat on fer-ho, com és natural, i no me’n queixo pas del que em va tocar: Buenos Aires, al Río de la Plata. Allò va ser als zero anys. I hi vaig viure fins als nou, que va ser quan els meus progenitors van decidir tornar a la terra del meu pare i de tots els meus avis i besavis, Catalunya.
El segon cop, en canvi, sí que vaig ser jo qui va seleccionar el lloc per tornar a néixer, als vint-i-cinc anys, i va ser també prop d’un riu, l’Ebre, a tocar del Delta, al meu poble d’adopció, La Ràpita: em van fer dinamitzadora cultural i pregonera de festes, però encara espero que em declarin filla adoptiva; ja us ho faré saber si es dona per fi el cas.
La qüestió és que sempre havia trobat a faltar un espai de resistència, un focus revolucionari, un lloc de trobada de gent que busca, que comparteix i que pregunta. I no parlo d’un bar, és clar. Em refereixo a un indret poblat de gent que creu en la lletra, en la cultura, en l’educació.
M’emociona dir-vos que, per primera vegada en la història que jo conec del meu poble, tenim una llibreria de llibres. Es diu Lle.3. I és només de llibres. No hi pots entrar a demanar un boli ni una cartolina ni un diari. Es tracta d’una llibreria segons definició de diccionari: “Botiga on són venuts els llibres”. Hi ha cafetera i cadires per fer petar la xerrada, això sí. Amb una petita sala de gravació per als músics que la necessitin. I un pati per fer recitals i presentacions i vermuts literaris. I una llibretera, l'Àngels Caparrós, que, li demanis el llibre que li demanis, te’l troba i te’l porta.
Una llibreria no és una botiga més. És una declaració de principis, és la defensa d’uns valors, és creure en el sentit del que importa. És part de l’ànima d’un poble. ¿Quin cor batega, sense lletres? ¿Quin sentiment s’expressa, sense paraules? Els llibres són aventures i són amics i són maneres diferents de veure la vida i són viatges en el temps, cap al passat i el futur, i són l’escola dels que dubtem, del que preferim la pau a la raó, dels que volem aprendre dels altres, dels que preferim el silenci al soroll i l’educació a l’èxit.
Que hi hagi una llibreria demostra als que pugen que és necessària, que ha de formar part de la vida. Que és com a mínim tan important com la verduleria i la carnisseria i la farmàcia. Que també alimenta i guareix. Que també és per a tothom, sigui del gènere que sigui i tingui l’edat que tingui.
La llibreria que han obert a la Ràpita potser és un pas petit per a la humanitat, però és un salt gegant per al nostre poble.
"L'ou i la gallina" és una secció escrita per Flavia Company i il·lustrada per Andrea Mayo. Totes dues combinen text i vinyeta per parlar de temes diversos que tenen a veure amb tothom, sempre i a tot arreu.
