«L’escola de Barbiana va ser creada als anys cinquanta pel mestre i capellà Lorenzo en un petit poble rural de la Toscana. No era una escola oficial en el sentit tradicional, sinó popular i radicalment compromesa amb l’educació dels fills de les classes treballadores i camperoles que el sistema escolar italià expulsava o condemnava al fracàs. Va néixer com a resposta directa a una escola selectiva i classista: Barbiana estava pensada exclusivament per a nois exclosos del sistema educatiu. Qui més dificultats tenia, més atenció rebia. Al 1967, Lorenzo Milani va animar un grup d’alumnes a escriure Carta a una mestra, la resposta a un sistema educatiu ple de mancances i, alhora, la reivindicació esperançada d’una escola que ha de ser, segons Milani, "l’única diferència que hi ha entre els homes i els animals". Una escola on "el mestre dona al noi tot allò que creu, estima i espera"».
Ens ho expliquen Jaume Cela i Joan Domènech, dos mestres jubilats que al llibre Educar és donar la paraula (Octaedro, 2025) s’han adreçat als nois i noies de Barbiana per repensar què significa avui fer una escola inclusiva, democràtica i justa: «Reivindiquem un text referent de la renovació pedagògica proposant una lectura actualitzada dels temes que ens planteja aquest clàssic de la pedagogia. Encara que el context hagi canviat tant, continuem pensant que l’essència dels seus arguments és d’una gran actualitat. És per això que hem desglossat 14 valors que encara avui ens transmet Carta una mestra»:
1. Igualtat. Totes les persones tenen el dret a tenir una escola que els aculli i els eduqui, que afavoreixi l’aprenentatge del món i el convenciment que, amb la seva acció, poden millorar-lo a favor de tothom.
2. Justícia social. Cal una atenció especial i prioritària per evitar que els més vulnerables siguin marginats de la societat. La Carta critica durament un sistema escolar que expulsa els pobres i només afavoreix els privilegiats.
3. Inclusió. Tothom pot aprendre però no tothom aprèn de la mateixa manera ni en el mateix temps. Cal respectar els ritmes de tothom i fer-ho col·lectivament, tots junts.
4. Dignitat. Cada persona ha de ser reconeguda en la seva singularitat i ha de poder exercir els seus drets i els seus deures. Cap alumne pot ser tractat com a fracassat si no s’adapta al ritme de l’escola tradicional.
5. Solidaritat. L’educació ha de servir per millorar la nostra vida i la de tothom, i aquest valor ens reclama la nostra implicació per construir una societat on la bondat sigui present. L’escola és una eina per transformar la societat i combatre les desigualtats.
6. Esperit crític. L’educació ha de qüestionar les reflexions i les accions. Les nostres, primer, i les dels altres. Ha d’ajudar a formular noves preguntes i cercar respostes que es podran convertir en noves preguntes. A Barbiana es defensa una escola que denuncia les injustícies amb un llenguatge directe i valent, que fomenti la cerca de la veritat, no l’obediència cega.
7. Responsabilitat. Tots som responsables de la nostra vida i de la vida dels altres. Els mestres i la societat ho són de la infància i el seu futur.
8. Esforç. La reflexió i l’acció reclamen un esforç i aquest esforç ha de tenir sentit.
9. Treball. És font d’educació, d’aprenentatge i de realització personal i col·lectiva. La Carta defensa que, amb dedicació i treball col·lectiu, tot l’alumnat pot assolir un gran nivell cultural.
10. Confiança. Els mestres han de transmetre la confiança que ningú està negat pel saber. La confiança dona seguretat i augmenta les expectatives.
11. Decència. A l’escola cal treballar per construir una societat decent, és a dir, que no accepta cap mena d’humiliació.
12. Honestedat. Cal ser valent per assumir els nostres projectes de vida i fer-ho sense enganys ni manipulacions.
13. Emancipació. Ens cal dissenyar els nostres projectes de vida tenint present el respecte cap a l’altre. Aquests projectes tenen com a propòsit bàsic fer persones lliures, crítiques i autònomes. L’escola és una eina d’emancipació per als més febles, no una màquina de reproduir desigualtats socials.
14. El valor de la comunicació: els llenguatges. Arribem a un món en què trobem diversos llenguatges, i cadascun representa una visió del món. Cal que coneguem tots els que puguem per enriquir el nostre pensament i acció.
Educar és donar la paraula. Carta als alumnes de l’escola de Barbiana
Primera edició: juliol de 2025
© Jaume Cela Ollé i Joan Domènech Francesch
© D’aquesta edició: Ediciones OCTAEDRO, S.L.
