Al Baix Llobregat, al Montsià i al Bages, alumnes de primària aprendran a cantar la jota i a fer rap en català. A l'Alt Pirineu i Aran, alumnes de secundària participaran en un club de lectura per descobrir els autors pirinencs i les llegendes de la seva terra. A Osona i a Lleida, la ILC vetllarà per la igualtat d'accés a la creació literària en català. I a més de 90 instituts de totes les comarques de Catalunya hi aribarà un projecte immersiu itinerant que aproparà el patrimoni cultural de Catalunya als joves mitjançant realitat virtual, anomenat Els Ulls de la Història. Tot plegat forma part del Programa Cultura i Educació, impulsat conjuntament pels departaments de Cultura i d’Educació a principis del 2025.
En el seu primer any, aquest programa ja ha portat projectes artístics a més de la meitat dels centres educatius de Catalunya. S’han desenvolupat prop de 4.800 activitats artístiques en escoles i instituts, amb una mitjana de tres iniciatives per centre, més enllà de les assignatures obligatòries d’arts i de les sortides esporàdiques a museus, teatres o auditoris. Aquestes dades formen part d’una diagnosi presentada pels dos departaments, que ofereix una radiografia de la presència de projectes culturals als centres educatius i servirà de base per desplegar un pla d’acció conjunt arreu del territori.
Les arts a l'escola no són complements, són essencials
La consellera de Cultura Sònia Hernández i la consellera d’Educació Esther Niubó van presentar dimecres 29 d'octubre al Teatre Nacional de Catalunya els resultats i les noves actuacions del Programa Cultura i Educació. Hernández va subratllar que es tracta de concebre les arts com una part essencial de l’educació: «Des del Govern treballem amb una convicció molt clara: que les arts no són un complement, sinó una eina essencial per al desenvolupament integral i col·lectiu de les persones. I que el dret a crear, a emocionar-se i a comprendre el món a través de la cultura ha d’estar garantit per a tothom, des de ben petits». Segons la consellera de Cultura, aquest és «un programa importantíssim d’aquesta legislatura» amb un potencial immens per afavorir els drets culturals i la igualtat d’oportunitats. Hernández considera clau enriquir la “motxilla cultural” de cada infant: «Som molt conscients de com d’important és el capital cultural per accedir a la cultura: tots necessitem tenir una motxilla, com més carregada, més accés hi tenim. L’educació és clau per tenir hàbits culturals, però no només per l’accés, sinó per la pràctica. Aquest dret comença per exercir-se a l’escola, quan el nen pot expressar-se a través de la música, la dansa... quan veu que és un espai de pràctica de grup, de desenvolupament personal i col·lectiu, perquè som animals socials per naturalesa, i aquest autoconeixement col·lectiu és importantíssim. Per això des del Govern treballem per deixar clar que les arts no són un complement […] sinó una eina essencial pel desenvolupament integral de les persones i de les societats, i que el dret a crear, emocionar-se i entendre el món des de la cultura ha d’estar garantit des de petits». Hernández també va posar en relleu la implicació del món local en el programa: «Hi ha una dada que parla per si sola: la gran resposta dels ajuntaments, entitats i empreses a les diferents línies de subvencions que mobilitzen més de 2,6 milions d’euros per al curs 25-26» –un suport financer que confirma l’entusiasme compartit: «el món educatiu vol cultura, i el món cultural vol ser a l’educació». “La cultura no pot ser un privilegi; ha de ser una experiència compartida, transformadora i universal”, va reblar la consellera.
Per la seva banda, la consellera d’Educació Esther Niubó es va mostrar satisfeta amb els primers resultats tangibles d’aquesta aliança entre cultura i educació. «En podem recollir les primeres dades de rendiment. Podem estar molt satisfets: sumar esforços de cultura i educació és molt important. Els alumnes que participen de l’educació cultural i artística no només tenen un millor rendiment acadèmic sinó també el tenen fora de l’escola. La música, les arts visuals, la dansa, estan vinculats amb la millora de la lectura, el pensament crític, o la capacitat de col·laboració. També en la millora de l’autoestima, la reducció de l’absentisme, de l’estrès, la resiliència i la perseverança.» Niubó destaca que “hem de posar en valor els efectes positius que som capaços de promoure quan Cultura i Educació caminem de la mà”, ja que hi ha evidències que la participació en activitats artístiques millora el rendiment de l’alumnat i contribueix al seu desenvolupament integral, dins i fora de l’escola.
Un programa que creix amb nous projectes i més territori
El Programa Cultura i Educació es va posar en marxa a començaments de 2025 amb l’objectiu de vincular els àmbits educatiu i cultural per promoure la formació humanística i ampliar les pràctiques artístiques entre l’alumnat. Sota la direcció de Sergi Díaz, un equip de 11 tècnics especialitzats en arts i educació s’ha desplegat als 11 serveis territorials d’Educació (de l’Alt Pirineu i Aran al Baix Llobregat, passant per Girona, Lleida, Tarragona, etc.) per analitzar la situació a cada zona i impulsar iniciatives adaptades. Gràcies a aquest treball de camp, s’ha constatat que fora de l’àrea de Barcelona hi ha territoris especialment actius: a zones com Maresme-Vallès Oriental o la Catalunya Central, més d’un 64% dels centres educatius duen a terme algun projecte o pràctica artística. També s’ha detectat que certes disciplines hi són més presents que d’altres: la música és l’art més implantada (a un 53% dels centres), molt per sobre de les arts visuals (14%) o de les escèniques, com el teatre i la dansa (només un 3% dels centres). En part, això es deu al fet que tots els col·legis disposen de mestre especialista de música, fet que facilita integrar activitats musicals en el dia a dia escolar. D’altra banda, les escoles de primària solen incorporar més propostes artístiques que els instituts de secundària, un desequilibri que el programa vol compensar en el futur.
Amb la diagnosi a la mà, els departaments de Cultura i Educació han dissenyat un Pla d’Actuacions territorial per al curs 2025-2026, amb l’objectiu de fer créixer la presència de les arts a tots els centres educatius de Catalunya i garantir el dret de tots els infants i joves a accedir-hi. El pla s’articula en quatre àmbits d’actuació principals:
Impuls de nous projectes en zones on cal ampliar l’oferta artística per millorar els resultats educatius. Per exemple, el projecte immersiu Els Ulls de la Història portarà la realitat virtual de patrimoni cultural a més de 90 instituts (arribant a més de 10.000 alumnes de tot el país). També es desplegaran iniciatives com La Paraula al Centre, centrada en el patrimoni oral (jota, glosa, rap, poetry slam...) per potenciar l’expressió en català en escoles del Baix Llobregat, Montsià i Bages; o el programa Pirineu Lector, que fomentarà la lectura d’autors pirinencs als centres i biblioteques de l’Alt Pirineu i Aran. A més, s’oferirà formació específica en arts per a més de 900 docents de tot Catalunya durant el curs, i es reconeixeran oficialment més de 125 projectes artístics que ja duen a terme conjuntament escoles d’arts (conservatoris de música, escoles de dansa, etc.) i centres educatius ordinaris.
Extensió de bones pràctiques: portar les experiències d’èxit ja existents a nous territoris amb menys oferta cultural. Així, es descentralitzaran programes impulsats per grans equipaments nacionals: el Gran Teatre del Liceu, per exemple, farà arribar el projecte Liceu als Centres a diversos instituts rurals de l’Alt Urgell i la Cerdanya; el Teatre Lliure ampliarà la iniciativa La Caixa del Lliure (arts escèniques per a Infantil i Primària) a escoles de la Ribera d’Ebre, el Barcelonès i el Vallès Occidental. També es reforçaran projectes consolidats com EN RESIDÈNCIA. Artistes als instituts –nascut fa 17 anys a Barcelona–, que ara s’estendrà a l’Hospitalet de Llobregat, Lleida i Amposta, després d’haver-se replicat a Santa Coloma, Badalona i altres ciutats metropolitanes. Igualment, el programa d’innovació educativa AraArt s’ampliarà a 9 centres més, connectant durant 3 anys escoles amb entitats artístiques del territori per transformar la pràctica educativa.
Coordinació estable entre agents culturals i educatius: crear xarxes de col·laboració permanents arreu del país. Per una banda, les xarxes territorials de museus, d’espais escènics i musicals (SPEEM) i d’equipaments d’arts visuals (SPEAV) fomentaran encara més els programes educatius conjuntament amb les escoles del seu entorn. Per l’altra, s’estan explorant models innovadors com mancomunar serveis educatius culturals comarcals: ja hi ha un projecte pilot a la comarca de l’Alt Camp on diversos equipaments culturals coordinen una oferta formativa conjunta per als centres de la zona. A més, els tècnics del programa (dels departaments de Cultura i Educació) participen en les comissions de llengua i cultura dels Plans Educatius d’Entorn, per tal d’incorporar-hi més projectes artístics de manera transversal.
Noves línies de suport econòmic als projectes d’arts a l’escola, amb més de 2,6 milions d’euros en ajuts a ajuntaments, entitats i empreses culturals. S’ha obert una nova convocatòria de subvencions (finançada pel Ministeri de Cultura i la Generalitat) per a projectes artístics innovadors als centres educatius, dotada amb 722.000 € i orientada sobretot a zones rurals o barris amb menys recursos. Igualment, s’ha duplicat la dotació de les subvencions per a activitats artístiques municipals als centres (de 114 sol·licituds el curs passat a 220 aquest curs) amb un fons d’1,35 M€ coordinat amb la Diputació de Girona. Finalment, l’ICEC destina 534.630 € en un programa biennal per impulsar els hàbits audiovisuals entre l’alumnat, portant el cinema i els mitjans als instituts de tot Catalunya.
Amb aquest ventall de mesures, el Govern vol assegurar que la cultura arribi a tots els infants i joves, visquin on visquin, i que l’educació incorpori de manera estructural les arts com a eina de creixement personal i col·lectiu. Les conselleres es mostren convençudes que aquesta aposta conjunta deixarà empremta en el sistema educatiu català. “Les arts no són un luxe, sinó una necessitat educativa i social”, va resumir Sònia Hernández en la presentació. I ara, xifres en mà i amb un pla d’acció al davant, Cultura i Educació caminant de la mà volen fer de l’aula el bressol de futurs creadors, espectadors i ciutadans amb sensibilitat cultural.
 |  |
