Aquesta pau és meva

Em moro,/ perquè no sé com viure

Arxivat a: Poema, El piano


Cementiri de Sinera, XXVI

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim,
abans terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.

A l’alba

Jo no sé quina
freda nit m’allunyava
del teu silenci.
A l’alba vaig mirar-te
per última vegada.

Sota la pluja

Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro
com el meu pas s’esborra.

Cementiri de Sinera, XXVIII

Aquesta pau és meva,
i Déu em vetlla.
Dic a l’arrel, al núvol:
«Aquesta pau és meva».
Des del jardí contemplo
com passen lentes hores
pels meus ulls enigmàtics.
I Déu em vetlla.
 

Comentaris

    JOAN TORTAJADA Agost 1, 2019 1:28 pm
    Aquesta pau és meva, és una interpretació magnífica i ponderada del poema d'Espriu. La veu de la Gemma Huguet dóna una intepretació escaient al poeta. M'ha emocionat profundament.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...